Publicitat
Publicitat

DESPRÉS DE LA PRIMAVERA ÀRAB

Els comicis democràtics es gesten entre interrogants

Després de Tunísia, el torn de les eleccions a Egipte

El resultat esperat per a les eleccions parlamentàries egípcies, que es duran a terme en tres fases -començaran el 28 de novembre i acabaran al gener-, és que els Germans Musulmans ocupin el màxim nombre d'escons, sense arribar a la majoria absoluta. Si es compleix el pronòstic, i tal com va passar a Tunísia en els comicis de la setmana passada, l'islam polític tindrà la clau d'aquest primer Parlament democràtic, que ha de redactar una nova constitució. Tunis i el Caire han viscut, però, dues transicions ben diferents, una marcada per una relativa calma i l'altra per la convulsió.

"No podem comparar els dos casos perquè aquí encara no hi ha hagut eleccions", explica Mohannad Sabry, periodista egipci de l'agència nord-americana McClatchy. Tot i així, Sabry creu que els Germans Musulmans guanyaran, "però no amb majoria". Les raons de la victòria islamista, segons el periodista, cal buscar-les en el fet que "són un partit molt poderós i organitzat que fa dècades que és a l'arena política", més que no pas en el desig de la gent de tenir un govern islamista.

L'escenari polític a Egipte està dominat per dues grans coalicions. Els Germans Musulmans lideren l'Aliança Democràtica, de perfil nacionalista i religiós, però amb molts partits liberals. D'altra banda hi ha el Bloc Egipci, de perfil liberal, que té com a líder l'excap de l'Agència de l'Energia Atòmica, Mohamed ElBaradei. Altres forces que entraran al Parlament són els salafistes -islam ultraconservador- i el Wafd, un dels més antics del país i que ocupa la segona posició, segons molts dels sondejos. Els cristians, un 10% de la població, tindran molt a dir-hi.

"No hem tingut temps, però hem de continuar", afirma Imad Gad, candidat al Parlament pel Bloc Egipci per justificar el ball de partits que entraven i sortien de les coalicions durant les últimes setmanes. Gad afirma que ara el més important "és entrar al Parlament" perquè és des d'on s'ha d'escollir qui redactarà la nova Constitució. Està previst que quan s'aprovi es convoquin eleccions presidencials per al 2013.

La llei electoral

Una de les polèmiques de la transició ha estat la llei electoral. El consell militar que governa el país ha decidit que només el 66% dels escons del Parlament aniran a candidats de les llistes dels partits, mentre que el 33% l'ompliran candidats independents. Aquesta maniobra la rebutja tota la plana política, ja que permetrà que membres del dissolt partit únic de Mubàrak s'hi puguin presentar. Sigui com sigui, aquesta mesura segregarà el Parlament i dificultarà la presa de decisions. "El consell militar vol una democràcia com la de Mubàrak i no vol perdre el poder", diu Imad Gad. "El sistema no és el millor i no tenim garanties". Les votacions es faran en tres torns per "seguretat i transparència". Mohannad Sabry es mostra preocupat: "Si no poden controlar el trànsit, ¿com ho faran amb unes eleccions?" El dubte és raonable tenint en compte els últims incidents de violència sectària al país i l'assalt a l'ambaixada d'Israel al Caire a principis de mes, el qual les forces de seguretat no van poder controlar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT