"Després del bombardeig la gent odiarà encara més el règim"

Omar Shaik és el pseudònim d'un jove de Homs que es dedica a gravar vídeos de les protestes i la repressió a Síria per difondre'ls a la xarxa. Un dels seus companys, Mazhar Tayara, de 23 anys, va morir al bombardeig d'ahir.

Com ha estat l'atac a Homs?

A les onze de la nit van començar a bombardejar de manera boja. Van tirar més de 300 morters sobre el barri de Khalidiya. Bombardejaven una casa i quan la gent anava a rescatar els ferits hi tornaven. Era una zona treballadora, molt activa des de l'inici de la revolució: allà només hi ha cases i botigues.

El bombardeig suposa un punt d'inflexió?

Les coses s'estan accelerant, i després de l'atac, la gent encara odiarà més el règim: la resposta ha estat en forma de grans manifestacions. Cada dia hi ha més soldats que deserten i es passen a l'Exèrcit Sirià Lliure, que ha alliberat alguns barris i ciutats. La gent els dóna menjar, els acull a casa... Són herois.

Com s'organitzen?

El començament va ser molt dur, perquè a Síria hi ha 13 serveis de seguretat. Vam descobrir que podíem fer servir Skype amb noms en clau i ens vam anar connectant. També hem après a fer servir els mòbils dels morts per protegir-nos: quan maten algú, agafem la seva targeta SIM o el seu document d'identitat per comprar una SIM nova. Així, quan la policia punxa el telèfon... acaba anant a parar al cementiri. I per Facebook votem el lema de les manifestacions de cada divendres.

Tem una guerra civil?

Sí, sobretot si el món continua de braços plegats veient la massacre de Síria. Fins ara només hi ha hagut paraules, i necessitem fets. Una zona d'exclusió aèria, una zona segura... Sancions econòmiques que afectin el règim i no la població. Aïllar políticament Al-Assad i un embargament d'armes. No fa ni un mes que un vaixell de guerra rus va arribar a Síria carregat d'armes. No volem una intervenció militar: un atac estranger reforçaria el règim dins l'exèrcit. En canvi, una zona d'exclusió facilitaria les desercions.

La Lliga Àrab diu que Al-Assad ha de cedir el poder al vicepresident.

Aquí fem acudits: demanem a Déu que li conservi la vida, perquè si tira endavant, el primer que farà Al-Assad és tallar-li el coll.