Publicitat
Publicitat

Reportatge

És l'operació de descontaminació més gran que s'ha fet a Europa

Deu anys per retirar 700.000 tones de fangs tòxics a Flix

Més de 700.000 tones de fangs tòxics esperen el seu moment submergits al pantà de Flix. Són els residus de gairebé un segle d'abocaments per part de l'empresa Ercros. L'efecte pantà els ha mantingut concentrats en aquest punt, evitant la catàstrofe ecològica que suposaria la seva dispersió riu avall. L'any 2004 els governs català i espanyol van plantejar la necessitat urgent d'extreure'ls per l'amenaça que representaven per al tram final del riu Ebre. Set anys i molts terminis ajornats després, els residus immòbils de Flix continuen al mateix lloc.

L'últim termini oficial per culminar el projecte de descontaminació del pantà de Flix fixa els primers mesos de l'any 2014 com els de la finalització de l'extracció dels residus, deu anys després que tant el govern estatal com el de la Generalitat fessin pública la necessitat d'una actuació urgent per evitar que algun factor accidental provoqués una esllavissada dels residus del pantà de Flix. L'equip del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) que va estudiar els llots tòxics l'any 2004 va concloure que, després de dècades d'abocaments, estaven immòbils, sense haver provocat cap afectació greu a les aigües del riu, però que calia fer-hi alguna cosa per l'elevadíssim risc potencial que suposava la seva presència. Des de llavors, els residus no s'han mogut. Per sort, ni per l'efecte d'una avinguda d'aigües o d'un fenomen sísmic, ni per l'acció d'unes administracions que, tot i que el projecte no s'ha quedat en cap moment al calaix, s'han perdut en un laberint d'indefinició, lentitud burocràtica i la lògica i desitjable avaluació dels riscos del projecte.

A Flix entenen que la complexitat de l'obra requeria temps, però potser no tant. L'alcalde, Óscar Bosch, opina que "una obra com aquesta, que és la més important de descontaminació que s'ha fet mai a Europa, triga molt a definir-se i a executar-se, per la seva complexitat i pel que hi ha en joc, però en alguns moments ha fet falta voluntat política perquè tot anés més ràpid". Segons els primers terminis oficials, les obres haurien d'haver acabat l'any 2008, però el començament dels treballs es va anar posposant. L'estiu del 2009 començaven, a poc a poc, les primeres obres per crear el confinament previ a l'extracció dels residus. L'alcalde insisteix: "Amb aquest projecte no es pot accelerar més del compte, ha de sortir bé, i després de tants anys amb el poble de Flix com a referent negatiu per aquest tema, som els primers interessats que tot això es faci d'una manera exemplar".

Els residus d'Ercros es van anar acumulant durant tot el segle XX quan ni a Espanya ni a Europa existia legislació mediambiental. Ercros abocava els seus residus com totes les empreses del sector. Segons l'empresa, la fàbrica no aboca residus sòlids per sobre dels límits legals establerts des de l'any 1988, quan s'aprova la primera normativa sobre aquesta qüestió a l'Estat espanyol. És per això que Teresa Conesa, secretària general de la companyia Ercros, manté: "No se'ns pot jutjar per uns fets que van tenir lloc quan no hi havia lleis que els prohibissin. Els residus s'abocaven al riu quan tothom ho feia. El fet d'estar ubicats al costat d'un embassament ha fet que els nostres residus s'acumulessin fins a aquests nivells".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT