Deutsche Bank fuig del deute espanyol
Deutsche Bank sembla que no vol arriscar-se més amb el deute dels països amb més problemes de la UE. L'entitat alemanya, que participarà en el rescat grec, ha venut el 70% dels seus bons perifèrics.
Barcelona.Deutsche Bank ja s'ha enganxat els dits amb el deute grec que té a la cartera. El primer banc alemany assumeix unes pèrdues de 155 milions d'euros amb la seva exposició als bons hel·lens, segons es desprèn dels comptes del segon trimestre que l'entitat va presentar ahir. Escaldat per aquesta primera assumpció de pèrdues relacionades amb la crisi del deute europeu, el banc alemany ha optat per alleugerir el pes dels bons dels anomenats països perifèrics de la seva cartera.
Les desinversions, fetes durant els primers sis mesos del 2011, redueixen l'exposició de Deutsche Bank al deute sobirà de Portugal, Itàlia, Irlanda, Grècia i Espanya en un 70%. O el que és el mateix, a finals de l'any passat l'entitat germànica tenia més de 12.100 milions en bons de països perifèrics. El 30 de juny, l'entitat havia reduït aquest risc a 3.670 milions d'euros. En els últims sis mesos, el deute sobirà espanyol en mans de l'entitat alemanya ha caigut un 53%, fins a 1.070 milions. La sortida del banc dels bons italians encara ha estat més abrupta: els ha reduït un 87%.
L'entitat que dirigeix Josef Ackermann sembla que ara opta per prevenir abans que per arriscar buscant altes rendibilitats. La por de l'eventual fallida d'algun estat o del fet que la solució de la Unió Europea per Grècia -amb col·laboració d'inversors privats- s'estengui a altres països rescatats desincentiva la compra de deute tot i els alts interessos que ofereix. A més, Ackermann va fer palesa la intenció de l'entitat de reduir el negoci d'inversió i apostar pel minorista.
Deute espanyol, a la diana
Poca demanda i interès disparat. És el resum de l'emissió de lletres a tres i sis mesos que el tresor públic espanyol va tancar ahir. Si bé l'Estat va aconseguir col·locar pràcticament tot el deute que tenia previst -2.980 milions d'euros dels 3.000 milions inicials-, la demanda va ser baixa i la factura de l'Estat alta. El Tresor va haver de pagar ahir un 41% més que l'última vegada per les lletres a sis mesos, i un 21% més per les lletres a tres mesos.
Els responsables de l'alt preu que ha de pagar Espanya -i la resta de països perifèrics, en els quals últimament s'ha incorporat Itàlia- per finançar-se són les noves amenaces de les agències de qualificació sobre el rescat grec, que consideren un "impagament selectiu". En el cas espanyol, a més, s'hi ha d'afegir la incertesa que segueix transmetent el seu sector financer, tot i la reforma a què l'han sotmès el govern de José Luis Rodríguez Zapatero i el Banc d'Espanya. La intervenció de la CAM n'ha estat l'últim capítol.
És per tot això que lluny de dissipar-se, els dubtes continuen a l'ordre del dia en els mercats de deute. Ahir la prima de risc espanyola va experimentar un lleuger relaxament. Va caure dels 326 punts als 322, lluny de perdre encara la fita dels 300 punts que fa disparar totes les alarmes. La rendibilitat del bo espanyol a deu anys, en conseqüència, es va reduir fins al 5,96% enfront del 2,74% del bo a deu anys alemany.
