Crònica 26/10/2011

Digue'm de què pressumeixes

Aleix Cuberes
2 min

Assessor de comunicació públicaSi en algun moment el PSOE es feia caure a ell mateix en la cursa cap al #20n (avançament electoral, no celebració de primàries, la reforma constitucional...), sembla que el PP no vol ser menys.Cada dia que passa el PP es demostra com la mateixa amenaça per a la majoria absoluta: complaença amb les enquestes; un candidat que no vol debatre; propostes sobre la taula tendint a zero; un González Pons magistral que obre la boca i activa votants "idiotes"; uns bisbes que resen "no votar partits de la mort, el divorci i el matrimoni homosexual" i ara "contra la confrontació, la crispació i la divisió: el PP, una campanya en positiu".

La centralitat i la moderació -que dirien els de Minoria Absoluta- no es guanyen a poques setmanes de les eleccions. I menys després de 7 anys i mig tensionant i enfrontant: l'#11m; l'Estatut que trencava Espanya; la traïció a les víctimes que suposava la negociació amb ETA; les sessions de control i els debats de fang al Congrés... A banda de la manca de credibilitat d'aquest flip-flop, altre cop la decepció amb el frame mental de -gairebé- tota la classe política dirigent: "No tractem les persones com a ciutadans intel·ligents". #vellapolítica

Segurament el dibuix de la narració del canvi és portes endins. El to presidencial de la compareixença sobre la fi d'ETA i la distancia marcada amb els aznaristes hi és. A més Rajoy i Aznar no coincidiran en campanya. Atenció a la reacció de la Intereconomía sociològica! El que sí que han aconseguit és que les persones no els interpel·lem amb quines mesures sortirem de la crisi. Ara han fet el mateix amb el contingut del canvi de l'eslògan.

stats