Diners o sobirania

A poc a poc ha quedat establert que el punt de trobada, pel que fa als objectius tangibles del nou pacte fiscal, és que ha de servir per reduir a la meitat el dèficit fiscal i situar-lo en un màxim del 4% del PIB. Un joc fàcil de sumes i restes indica que baixar a la meitat l'últim dèficit conegut, que supera els 16.000 milions, suposaria uns ingressos extres per a la Generalitat de 8.000 milions, el doble del que va aconseguir Castells de Salgado i el doble del que va haver de retallar Mas-Colell el 2011. És una xifra que mareja, i és comprensible que alguns dirigents de CiU posin ara l'accent en una quantitat com aquesta (o fins i tot menor) més que en el model en sí. Però no ens enganyem, el que fa gran un país és la capacitat d'autogovernar-se amb responsabilitat i amb sobirania financera. La batalla del 2009 va ser per diners, i així la volen plantejar també ara el PP i el PSC. Però això no és el que van aprovar al Parlament CiU, ERC i ICV. Allà es parlava d'una altra cosa. De tenir la caixa i la clau. De ser majors d'edat.