Publicitat
Publicitat

EL DEBAT TERRITORIAL

El futur d'aquesta administració passa per una reforma que aprofundeixi la democràcia local

Diputacions: eliminació o reforma

Davant l'exigència de reducció del dèficit i el deute públic han sorgit, una altra vegada, veus de personalitats influents, encara que poc coneixedores del món local, com és el cas de l'expresident espanyol Felipe González, que proposen eliminar les diputacions. Però la supressió no sols comportaria molta més despesa pública, sinó que, a més, s'eliminaria un instrument essencial perquè els ajuntaments poguessin abordar amb eficàcia l'actual situació de gran dèficit de les hisendes locals i d'increment tant de necessitats socials com de les exigències d'un nou model de desenvolupament econòmic local.

L'experiència internacional mostra que gairebé sempre que es decideix eliminar una administració pública el que en resulta és la multiplicació d'ens administratius. La raó és que la supressió d'una administració genera un conflicte institucional per reordenar les competències i el funcionariat, però també un conflicte territorial i polític per la redistribució del poder i dels recursos, que acaba generant nous ens administratius. A la dècada dels 80, per exemple, es volien eliminar les diputacions i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. El resultat: no es van eliminar les diputacions, es van crear dues entitats i una mancomunitat metropolitanes i 41 consells comarcals. Es va eliminar l'Àrea Metropolitana, però es van crear 44 ens nous.

Les diputacions són, com els ajuntaments, administració local. El plenari de les diputacions està format per regidors i regidores dels ajuntaments del territori. És un govern intermedi que ha de respondre a les necessitats i els reptes que es plantegen els governs locals. A Catalunya existeixen 946 municipis, dels quals 747 tenen menys de 5.000 habitants. Si no hagués estat pels serveis, la formació i els ajuts econòmics i tècnics que presten les diputacions els ajuntaments no haguessin pogut complir les seves competències i la qualitat de vida als municipis seria molt més baixa.

Un conflicte polític i territorial

Per suprimir les diputacions sense malversar la qualitat de vida de gran part de Catalunya caldria o bé engrandir els ajuntaments per annexió o fusió o bé crear un gran nombre de mancomunitats per prestar serveis municipals. S'imagina el gran conflicte polític i territorial que significaria reduir un bon grapat de municipis? Quin municipi s'eliminaria: el de "dalt" o el de "baix", el de terra endins o el de la costa? El conflicte aturaria la supressió i molt probablement tindríem encara més entitats administratives per haver obert la caixa dels trons. Per si fos poc, la supressió de les diputacions requereix un canvi en la Constitució.

Aquesta problemàtica distrauria els governs locals de la seva tasca més important: donar sortida a l'increment de necessitats socials i de reestructuració de l'economia amb menys recursos; i per a això han de canviar la manera de gestionar i la relació que tenen amb la societat civil. Avui els ajuntaments ja no es poden presentar com uns proveïdors de serveis públics adreçats a uns ciutadans que es consideren de manera passiva clients o usuaris. Uns ajuntaments que afrontin la reducció de despesa sense reestructurar la seva manera de governar es limitaran a reduir l'oferta de serveis, provocaran la decadència dels municipis i afavoriran el desencís polític ciutadà i la seva deslegitimació com a governs democràtics.

Ara bé, els ajuntaments poden avançar en el que anomenem governança de segona generació, que multipliqui el seu impacte social desenvolupant estratègies i projectes que articulin els seus recursos públics amb els de la iniciativa privada i social i, així, donar un efecte multiplicador als fons públics. També poden combinar recursos de diferents ajuntaments en projectes compartits. És clau el lideratge polític: els alcaldes han de deixar de ser gestors per assumir a fons el seu paper de constructors de l'interès general en tots els programes i projectes articulant els interessos legítims dels sectors implicats. Si ho fan així, podran capgirar els processos de participació, cosa que faria que la ciutadania deixés de centrar-se només en els pressupostos de l'ajuntament i s'impliqués a fer ciutat com a subjecte de drets i deures.

Una reforma sostenible

Cal reformar i no suprimir les diputacions, ja que les seves competències tenen un paper clau perquè els ajuntaments puguin exercir la nova governança, que multipliqui els recursos escassos i aprofundeixi la democràcia local. Una reforma dirigida a traspassar a les comunitats autònomes serveis no propis de les seves competències, a enfortir el pes dels ajuntaments en la presa de decisions, a millorar a través de la cooperació pública i privada els serveis que presten, a donar prioritat a les estratègies i projectes transversals i compartits entre els ajuntaments i a desenvolupar projectes de formació i acció per capacitar els electes i professionals municipals en la nova governança.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT