Dirigents afins a Puigcercós volen que el rellevi Anna Simó

Barcelona.La prioritat són les municipals. Del resultat en dependran el rumb i els lideratges dels propers anys. Però els dirigents i sectors ja fan càbales sobre les persones adequades per substituir Joan Puigcercós com a president d'ERC a la tardor. La majoria de membres de la direcció consultats per l'ARA rebutgen un "trencament absolut" amb l'actual línia i coincideixen que Anna Simó, portaveu al Parlament, és qui ha de fer el relleu.

El 18 de desembre, després de posar el càrrec a disposició del consell nacional d'ERC, Puigcercós va anunciar al màxim òrgan entre congressos que no tornaria a optar a la presidència que va guanyar l'estiu del 2008. Ho havia fet en una dura pugna amb els afins a Josep-Lluís Carod-Rovira -que encapçalava Ernest Benach- i els dos sectors crítics, liderats respectivament per Joan Carretero i Uriel Bertran, que al cap d'uns mesos deixarien ERC per prendre camins diferents, un amb Reagrupament i l'altre, amb Solidaritat.

Buscant anar tots a la una

Després de ser ratificat fins a la tardor amb un ampli suport malgrat el càstig a les urnes, Puigcercós va erigir-se en la persona que pilotarà el procés fins al congrés i se sent legitimat per proposar una "direcció integradora". Els seus afins intenten convèncer-lo que cal forçar la màquina i que Simó l'ha de succeir i incorporar altres sensibilitats, cosa que passa per fer equilibris territorials, satisfer les aspiracions de la federació de Barcelona i acomodar el que queda políticament actiu del sector Carod després que Benach també s'hagi retirat. Per últim, cal sumar nous lideratges, com el de l'eurodiputat Oriol Junqueras, a qui tots reserven "un paper important però no de primera fila" i que fa unes setmanes es va fer militant.

El 22 de maig, Junqueras, membre nat de la direcció en tant que representant a Europa, se la juga com a candidat a Sant Vicenç dels Horts, on ja és cap de l'oposició. L'eurodiputat està ben vist per part de l'aparell, que hi intueix una oportunitat de renovar-se, i paradoxalment compta també amb el suport de Benach i els seus afins. Aquests hi troben una manera de frustrar un relleu a mida de Puigcercós que li permetria ser candidat d'ERC el 2014, cosa en la qual ell diu no pensar però que el seu entorn es resisteix a descartar. L'eurodiputat, però, ha fet arribar que no vol un "paper decoratiu" i considera que ara toca fer una renovació a fons i canviar les cares que els últims anys han pilotat el partit orgànicament i políticament.

Diversos dirigents avalen el consens entorn de Simó al sector majoritari perquè "assegura l'entesa amb Puigcercós" -que no abandona la idea de presidir el grup parlamentari i ser la veu d'ERC als grans debats- i perquè toca "un lideratge femení". Però ella no és només fidel a Puigcercós sinó que a més té molt "sentit de l'organització". I això, en el cas republicà, pot ser un llast a ulls d'un important sector de la militància.

Optar per Simó és fer-ho també per algú que no dubta a l'hora d'ubicar-se en posicions d'exigència nacional i perfil propi però també molt esquerranes, a diferència del que passa amb Junqueras, que pel seu tarannà podria tornar a convertir ERC en un front nacional independentista. Tots dos van votar contra el finançament autonòmic acordat l'estiu del 2009. Puigcercós i el secretari general Joan Ridao van pactar-lo escenificant una dura negociació amb Madrid i els socis del PSC. El dia que l'executiva havia de ratificar el pacte, enmig d'una gran pressió (només faltava el sí d'ERC perquè Montilla i Zapatero el beneïssin), Simó, que ja era portaveu al Parlament, i Junqueras van votar que no amb una desena de dirigents més, com ara Pere Aragonès, Marta Rovira o Georgina Oliva i presidents regionals com Àngel Vidal o Eduard Suàrez. El gest el va perdonar més ràpidament Puigcercós que Joan Ridao.

Malgrat que ja s'han fet trobades "discretes" del sector Puigcercós per analitzar l'escenari, Simó no passa de manifestar que està a disposició del partit, que no assumirà cap paper per al qual no se senti preparada i que si presideix ERC ha de ser amb un equip compensat i d'integració real. L'equip "compensat" és la clau de volta i aquí entren en joc els càrrecs de secretari general i portaveu al Parlament. Simó no acumularia càrrecs. Els equilibris estan lligats a afinitats personals i polítiques, i també al resultat de les municipals. La federació de Barcelona (o sigui Jordi Portabella i Oriol Amorós) estarà més o menys legitimada en funció del 22-M.

Es busca secretari general?

Per contra, Joan Ridao, més dedicat a tasques partit enfora que partit endins i que s'ha distanciat de Puigcercós, tindrà encaix a la direcció, però ja hi ha qui reclama un secretari general de caràcter més executiu que polític. En aquest sentit, dirigents com l'ebrenc Lluís Salvadó poden guanyar punts per a un càrrec a què també aspirarien els dirigents de Barcelona, que acceptarien Simó si Amorós o Portabella en poguessin ser el número dos.

Encaixar les peces sense trepitjar ulls de poll i sumar-hi Junqueras serà la prioritat de Puigcercós i el seus afins per garantir que Simó, que difícilment es traurà de sobre "l'estigma de l'aparell", rellevi un líder que ha de deixar el càrrec abans del que preveia. Les urnes van condicionar i ho poden tornar a fer.