Publicitat
Publicitat

DEBAT CONGRESSUAL

Representen tot el territori i una generació jove que vol canvis reals i en profunditat en el projecte

Dirigents i quadres del PSC Reclamen una renovació que superi les dues ànimes

L'any 1978 queda molt lluny per a les generacions més joves, però l'esperit d'aquell moment, el que va possibilitar la creació del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), des de tres forces polítiques diferents, és encara "vàlid i vigent". Això ho defensen en un document, amb el títol de Carta oberta a la ciutadania de Catalunya. Una oportunitat per al catalanisme progressista , fins a 118 dirigents i quadres del PSC que, sense haver viscut aquell procés d'unitat dels socialistes catalans, volen superar de manera definitiva els recels i les diferències que van donar peu a l'existència de dues ànimes en el partit, reclamant un canvi profund i real que acosti el projecte a la societat catalana i exigint al conjunt de dirigents que aprofitin el congrés previst per a la tardor i que evitin que acabi sent un pedaç de transició, únicament amb l'objectiu de guanyar temps.

Proposen una síntesi que aposti clarament per un projecte federal i socialdemòcrata, que reivindiqui l'orgull per la defensa de valors com "la llibertat, la igualtat, la solidaritat i la justícia social", sobretot en moments de precarietat laboral i social, que poden condemnar molts joves a l'exclusió social. Els signants del document, però, es posicionen clarament davant del congrés del PSC previst per a la tardor i exigeixen al conjunt del partit que "iniciï un profund procés de canvi", un "nou PSC" capaç de portar a terme "un canvi real, participat i generós, que en cap cas no pot ser un canvi per tal que res no es mogui, perquè estem davant d'un congrés que no pot ser de resignació, sinó que ha de ser un congrés d'oportunitat".

Una de les propostes centrals és que el PSC no pot anar a remolc dels seus adversaris, que necessita un projecte propi, "que planti cara en el terreny les idees", un partit "que no hagi de negar l'adversari per afirmar-se, que no hagi de jugar amb les regles i les idees de l'adversari per construir el seu relat". La crítica és clara respecte al discurs reiterat amb insistència, per part de la direcció del partit, de buscar el suport electoral només per impedir victòries del PP, a les generals, o de la "dreta conservadora", en referència a CiU, a les autonòmiques.

El document té una característica molt clara. Representa el PSC en la seva totalitat. El signa el primer secretari de les joventuts del PSC, Javier López, i alcaldes i regidors o exalcaldes (Núria Parlon, Xavier Paz, Núria Marín, Carles Ruiz, Eva Menor, Sergi Vilamala, Xavier Amor, Teo Romero, Ramon Ribas, Sergi Mingote, Jordi Martí, Carmen Andrés, Guillem Espriu o Iolanda Pineda). També té el suport de diputats del Parlament (Jaume Collboni, Rocío Martínez, Laia Bonet, Núria Ventura, Consol Prados, Eva Granados, Judith Carreras o Montse Capdevila) i diputats del Congrés (Francesc Vallès, Àlex Sáez, Fèlix Larrosa, Meritxell Batet i Carlos Corcuera). El document també compta amb el suport de càrrecs orgànics o institucionals (Albert Aixalà, Joaquín Fernández, Glòria Plana, Paco Bustos o Pep Martí). Altres noms d'exresponsables en governs socialistes com Marcel Prunera, Xavier Castella o Daniel de Torres, també signen el document, així com dos ex-caps de gabinet del departament d'Economia amb el conseller Antoni Castells, els economistes Carles Rivera i David Fuentes. També el signen altres signants rellevants com Max Vives-Fierro, director de la Fundació Catalunya-Europa o l'exdiputat del Parlament Toni Comín. Tots formen part d'un canvi generacional, de socialistes que se situen entre els 30 i els 45 anys.

Un dels signants constata que el partit "s'ha empetitit" en els últims anys i que una de les raons és que no s'ha posicionat en els debats que han preocupat la societat catalana o que han estat objecte de controvèrsia, com la immigració o les consultes sobiranistes. Aquests dos exemples són rellevants perquè situen el PSC en una doble cruïlla, l'eix esquerra-dreta i l'eix nacional. El document en parla, apostant, com una de les prioritats, per un projecte social que vetlli per les desigualtats socials, "molt especialment les que es produeixen en els primers anys de vida i durant la vellesa", seguint les tesis que ha plantejat l'economista i sociòleg Gösta Esping Andersen, una de les grans referències de l'esquerra moderna europea. També es defensa una fiscalitat més justa i la "lluita contra el frau", que permeti "aconseguir els recursos necessaris per garantir la qualitat i equitat en l'accés als serveis públics". Un dels objectius és el de "no condemnar a la precarietat laboral o social tota una generació", en referència als joves que poden patir més l'actual crisi econòmica.

En el terreny nacional aquesta nova generació de dirigents del PSC vol recuperar tota la força del federalisme, amb un projecte en el qual Espanya també reconegui "sense reserves ni complexos, Catalunya com a nació", però en què el PSC "sigui capaç de superar el marc de discussió política basat fonamentalment en l'apel·lació permanent al greuge en les relacions amb Espanya". Però el document, amb voluntat real de canvis, sense passar per ruptures en el partit, té un altre objectiu, que és la transparència del PSC: "Treballarem per un PSC que torni a connectar amb la ciutadania des de la convicció que només ens mou el que diem: volem recuperar l'autenticitat". Ara el document, a la web unitsxcanvipsc.wordpress.com, circularà per aconseguir nous suports de cara al congrés.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT