La Unió Africana (UA) es reunirà a finals de mes a Guinea Equatorial sota la presidència de Teodoro Obiang Nguema, president del país i -des del mes de gener- de la mateixa UA. El tema principal de discussió serà la situació de la joventut africana i com s'hauria de fer per dotar-la d'una formació "adaptada a un desenvolupament sostenible". Donada la mala formació dels joves i les dificultats que tenen per incorporar-se al món laboral, un debat com aquest sembla molt oportú, ja que una de les causes del malestar que experimenta el continent i que ha provocat les revoltes als països del nord és, precisament, el magre futur d'una joventut abocada a la inactivitat i a la pobresa.
Per poder celebrar la reunió sense entrebancs ni protestes, el govern del país ha decidit avançar la fi del curs escolar i buidar els carrers de joves. Segons ha explicat l'activista dels drets humans Tutu Alicante, com a mínim s'han detingut 400 estudiants i se'ls ha traslladat als seus pobles d'origen amb autocars, lluny de la capital. Aquest fet sorprenent -un congrés sobre la joventut sense la presència de la joventut- no és, però, l'única distorsió que plana sobre la cimera.
A mesura que s'han començat a conèixer alguns detalls sobre els preparatius de la reunió, sorprenen el luxe i el dispendi que significa una trobada de gent tan notable disposada a discutir sobre com es pot sortir de la pobresa. Per poder acollir els seus convidats, el govern d'Obiang fa dos anys que va començar a construir un complex hoteler, Sipopo, a uns vint minuts de la capital, Malabo. Inaugurat la setmana passada, Sipopo disposa de cinquanta-dues residències de "luxe presidencial", platja artificial enmig d'un jardí botànic, hotel de luxe, camp de golf, piscina climatitzada, sauna, gimnàs, spa , restaurants i, esclar, les sales de reunió, que -també- seran de gran utilitat en cas que quedi temps i ganes per discutir la feina que s'ha fixat la cimera.
Les anades i vingudes d'Obiang
Obiang, que fa pocs dies va presidir una cimera extraordinària de la UA a Addis Abeba, ja sap com pot ser-ne, de contradictòria, la vida. Ell mateix va ser vetat l'any passat per les Nacions Unides, que no van voler posar el seu nom a un premi d'investigació científica que estava disposat a pagar (de la seva butxaca, va dir), dient que el nom d'Obiang -amb aquesta flaire que desprèn de corrupció i violència- no podia figurar en un premi de la impol·luta institució internacional. Però ara és ell qui presideix les reunions de la UA -fa dos mandats ho feia Gaddafi-, i l'home que dirigeix les Nacions Unides, Ban Ki-moon, li dóna la mà, li somriu i, probablement, ocuparà d'aquí a unes setmanes una de les extraordinàries residències construïdes a Sopopo.
En tancar la citada reunió a Addis Abeba, Obiang va fer un discurs en què va destacar: "La voluntat de la Unió Africana de defensar els principis i valors compartits, que dignifiquen els nostres països en la via de la democratització de les seves societats, en la promoció del desenvolupament socioeconòmic i el respecte pels drets humans". I ningú va fer cap comentari. Ni fred ni calor. Ni un crit. Ni tan sols una petita ironia. Què li hauria de fer pensar ara que es tracta d'una distorsió fer un congrés sobre la joventut sense joves o fer una trobada de rics per parlar de la pobresa?
