Publicitat
Publicitat

LES REVOLTES AL MÓN ÀRAB

Falta de llibertat, corrupció endèmica i atur juvenil són la base de les protestes contra el règim

Divendres de la dignitat a Síria

Per primera vegada des que va començar la revolta a Síria fa just una setmana, ahir hi va haver manifestacions a Damasc, la capital, i altres poblacions del país, a més de a Daraa, al sud, sota el lema "Divendres de la dignitat". Les mesures d'obertura anunciades pel Govern abans-d'ahir no van frenar els opositors. A la capital, les forces de seguretat van dispersar els manifestants i van fer nombroses detencions. A Daraa, epicentre de la revolta, a prop de la frontera amb Jordània, la marxa va reunir milers de persones que demanaven llibertat.

La policia, en un principi, va intentar dissuadir la gent sense violència perquè no anés al centre de la població. Més tard, però, les forces de seguretat governamentals van disparar contra els manifestants, segons va informar la televisió de notícies qatariana Al-Jazira. El nombre de morts podria superar la vintena, la majoria dels quals eren opositors de la localitat propera de Sanamein que es dirigien cap a Daraa.

Dijous el poble sirià va veure un gest inaudit de la seva hermètica república hereditària que controla la seva vida amb mà de ferro des de fa dècades. L'autocràcia de Baixar al-Assad, que no havia escapat de la corrupció i perpetuava un estat d'emergència instaurat des del 1963, estava disposada a fer petits canvis. Un dia abans, dimecres, els manifestants de Daraa havien patit la repressió més brutal de les forces de seguretat des que va esclatar la seva pròpia revolta i que va acabar amb la mort d'una quarantena de manifestants. L'enterrament dels morts, dijous, va reunir unes 20.000 persones.

Bussaïna Xaaban, portaveu del règim sirià, va aparèixer dijous a la televisió nacional per atendre les "demandes justificades" del poble. En el seu discurs va dir: "El president no vol que es vessi cap gota de sang" i va reconèixer que es van "cometre errades" en temes de seguretat. Durant la conferència informativa, Xaaban també va afirmar que s'estava estudiant la fi de l'estat d'emergència, un esborrany de llei sobre partits polítics, la posada en marxa "de mecanismes eficaços contra la corrupció", així com una nova llei de premsa que ha de permetre més transparència informativa en un país dominat per un únic partit. També va anunciar l'alliberament d'activistes polítics detinguts dies abans i la pujada dels sous dels funcionaris.

El nom de Daraa, "que forma part del nostre estimat país", deia Xaaban, va aparèixer sovint durant la seva compareixença perquè ha estat aquesta ciutat, de 75.000 habitants, situada a uns 100 quilòmetres al sud-oest de Damasc, a tocar de Jordània i molt a prop d'Israel, la que ha fet possible moure una mica endavant el règim més tancat i inflexible d'aquesta zona del Pròxim Orient. A Daraa és on també hi continua havent les manifestacions més massives.

La falta de llibertat política, l'eterna corrupció, un alt índex de joves sense feina i un estat d'emergència que controla fins i tot la compravenda de pisos són els motius principals pels quals els sunnites de Daraa surten al carrer inspirats en les revoltes d'Egipte i Tunísia. El president sirià, Baixar al-Assad, de 46 anys, oftalmòleg de professió, pertany a la confessió alauita de la branca del xiisme, minoritària a Síria, on la majoria de la població és sunnita.

El record de Hama

Quan Baixar al-Assad va assumir el poder, l'any 2000, va realitzar algunes reformes, però a grans trets va continuar amb la línia dura i implacable del seu pare, el dictador Hafiz al-Assad, líder absolut del monopoli polític del partit Baas durant 30 anys. L'any 1982, forces lleials a la família Al-Assad van matar unes 10.000 persones a la ciutat de Hama per acabar amb una revolta islamista. El país, governat amb una política laica, s'ha conduït sense miraments per un mosaic de tendències religioses no gaire ben avingudes entre elles.

Des de la matança de Hama, a Síria no hi havia hagut, fins ara, cap revolta significativa. Al mes de gener, el president Al-Assad, en una entrevista a The Wall Street Journal fins i tot lluïa l'estabilitat del seu país.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT