Publicitat
Publicitat

Jorge: M. Reverte:

"La División Azul havia de liderar un cop d'estat contra Franco"

Falangistes "La División Azul és una història clarament falangista" Crims "Els espanyols van participar activament en el setge de Leningrad" Hivern "Hi va haver batalles a Rússia a 40 i 50 graus sota zero. Molts van morir congelats"

El pare de Jorge Martínez Reverte va ser un dels 47.000 joves espanyols que un bon dia van decidir lluitar al costat de Hitler per acabar amb comunistes i jueus a la Unió Soviètica. Ara aquest assagista i novel·lista madrileny, nascut el 1948, reconstrueix aquell episodi a División Azul. Rusia, 1941-1944. Ens citem per parlar-ne a la Casa Sefarad de Madrid, que treballa per aprofundir les relacions amb el poble hebreu. És fascinant escoltar com Reverte explica històries de la història amb la veu greu i la mirada clara.

Per què tants joves es van allistar voluntaris per anar al front?

Una de les motivacions per posar-me a escriure és aquesta pregunta: què mou 50.000 joves a anar a Rússia a disparar trets? Es tracta de moltes persones lligades al franquisme que no han fet la guerra i volen demostrar-se a si mateixos i al règim que li són fidels. Altres són falangistes revolucionaris, més nazis que la resta, que es deleixen per participar a l'empresa hitleriana.

Què hi deia Franco?

Primer els fa servir per tenir Hitler una mica calmat i content. Després, a partir de l'estiu del 1943, els anglesos i els americans pressionen tan fort que decideix que tornin a casa.

Al llibre s'explica que la División Azul és un clar invent falangista enfront del nacionalcatolicisme i dels militars en una pugna interna dins del règim franquista. Què pretenen els seus promotors?

Serrano Suñer [cunyat de Franco i ministre d'Exteriors, destituït el 1942] els fa servir com una manera de dir-li al règim: som aquí. El general Muñoz Grandes, al capdavant de la División Azul i amb connivència amb altres falangistes, creu que ha de servir perquè el franquisme es torni més seriós. Franco els sembla un tou i creuen que la revolució encara està per fer. En moltes ments hi ha la idea que la División Azul ha de liderar un cop d'estat contra Franco.

Com?

Entrant per la frontera francesa amb la connivència de Hitler i arrossegant tot l'exèrcit. A partir d'aquí, fer un cop d'estat que obligués Franco a entrar en la guerra contra Anglaterra i prendre partit a favor d'Alemanya.

Els plans, però, se'ls compliquen.

Sí, van a Rússia pensant que serà una guerra curta, que al cap de tres mesos ja desfilaran pels carrers de Moscou, però la situació es complica. Es troben amb l'hivern més fred de les últimes dècades: hi ha batalles que es fan a 40 i 50 graus sota zero i molts moren congelats. A més, la guerra té unes dimensions brutals, que no tenen res a veure amb les de la Guerra Civil Espanyola.

Quants soldats moren?

Uns 5.000 i es calcula que hi ha 12.000 ferits. Un percentatge no gaire alt si tenim en compte que les baixes de la Wehrmacht [l'exèrcit alemany] és de gairebé el doble. Ells tampoc havien previst una campanya tan llarga. La guerra al front de l'est va ser la més dura.

Fins a quin punt és tan dur?

Un exemple que explica un soldat que va a una ofensiva a Làdoga: veu com els alemanys apilen cadàvers dels seus companys, que no han pogut enterrar, i els calen foc. Els soldats espanyols tenen tant de fred que s'hi acosten per escalfar-se i al final n'han d'acabar marxant per la pudor que desprèn el lloc.

En aquesta lluita contra els judeobolxevics de Stalin, quin grau d'implicació tenen els espanyols?

No hem d'oblidar, i és molt important, que els membres de la División Azul van participar activament en el setge de Leningrad. Hi van morir un milió i mig de persones de gana i fred. Ja sabem que ells no ho decideixen, però en formen part i és un dels crims més grans i més cruels de la història de la guerra.

Passats el anys, algú ha fet autocrítica de tot allò?

Sobre el setge de Leningrad pràcticament ningú hi medita a posteriori. Sobre la missió, m'ha sorprès que gairebé ni en privat en parlen. Ha costat temps que la gent comenci a explicar les fileres d'homes penjats que van veure o la matança de jueus a Vílnius que explica Benigno Cabo a les seves memòries. Els que hi van ser tendien a oblidar-ho.

Com són rebuts a la tornada?

Els primers, a la primavera i estiu del 1942, per un bany de multituds, perquè la situació internacional encara no ha canviat. A mesura que passa el temps, són rebuts amb més sordina i al final gairebé se'ls amaga perquè els aliats no s'adonin d'aquesta passió pro hitleriana d'alguns.

Hi ha gaires catalans?

No gaires. La División Azul és una història clarament falangista. Si hagués tingut un caràcter carlista, segurament hi hauria hagut més catalans i bascos. Això no vol dir, però, que a Catalunya no hi hagués extrema dreta. Una part fins i tot és a l'exili, a les files d'Estat Català.

Liquidada la Divisón Azul, qui acaba guanyant dins del franquisme?

Els militars, que són els que havien guanyat la guerra espanyola. Amb l'Església, s'acaben imposant a la Falange revolucionària.

Què passa cada 10 de febrer?

És la data de la batalla de Krasni Bor i alguns encara es reuneixen a l'Almudena per cantar el Cara al sol .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT