Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

El BCE impulsa amb altres autoritats monetàries mundials una injecció de liquiditat al sector

Dòlars extres per als bancs

Les principals entitats emissores del món prestaran als bancs més diners dels previstos en una acció impulsada pel BCE. L'anunci de la iniciativa va actuar com a bàlsam per a les borses del món.

Les entitats financeres van celebrar ahir l'aniversari dels tres anys de la caiguda de Lehman Brothers amb una bona notícia: el Banc Central Europeu (BCE), en coordinació amb altres autoritats monetàries mundials, aprovisionarà de manera excepcional el sector bancari. El BCE, la Reserva Federal nord-americana, el Banc d'Anglaterra, el Banc del Japó i el Banc Nacional suís van anunciar una injecció de liquiditat per afrontar les turbulències que viu del sector financer mundial.

Els bancs centrals impulsaran en els propers tres mesos tres operacions addicionals per proveir amb dòlars les entitats bancàries, que tenen problemes per finançar-se. No és la primera vegada que diferents entitats emissores es coordinen per impulsar una iniciativa comuna, però l'aportació de liquiditat sí que es pot considerar una mesura extraordinària que posa de relleu la sequera dels mercats i la preocupació que això genera en el sector financer. L'anunci va sorprendre les borses però va ser molt ben rebut: totes van tancar a l'alça.

Hores abans de l'anunci del BCE, Brussel·les havia fet públiques les seves previsions de creixement per a les grans economies europees, que no deixaven ben parats grans socis com ara França i Itàlia. Segons la Comissió Europea (CE), la recuperació econòmica a la UE ha patit una frenada en la segona meitat d'aquest any, tot i que no es preveu que hi hagi una segona recessió mundial. En les noves projeccions presentades ahir, Brussel·les va revisar a la baixa el creixement del conjunt de la Unió per al 2011, que situa en un 1,7% del PIB (una dècima menys que les previsions anteriors), però va mantenir en un 1,6% el de la zona euro.

També es van revisar algunes dècimes a la baixa el creixement d'Itàlia (0,7%), França (1,6%) i Holanda (1,7%). Fora de la zona euro, creixerà menys del previst el Regne Unit (1,1%). La bona notícia és que la principal economia de l'euro, Alemanya, continua tirant del carro. La CE creu que l'economia germànica creixerà un 2,9%, tres dècimes més que en les estimacions inicials.

Pel que fa a Espanya, en canvi, es manté la previsió de creixement del 0,8% (mig punt menys que el pronòstic del govern espanyol). De fet, els dos últims trimestres seran pitjors del que s'esperava, però les bones dades del primer trimestre compensen l'arronsament de finals d'any. El comissari d'Afers Econòmics, Olli Rehn, va defensar l'austeritat com a recepta per posar fi a la crisi de deute en el cas de països com Espanya i Itàlia. Segons Rehn, en el context actual "seria contraproduent adoptar estímuls fiscals".

En la roda de premsa per presentar les previsions, el comissari va reconèixer que els culpables de l'alentiment econòmic són, en bona mesura, les incerteses i els dubtes sobre els plans de rescat que, segons Rehn, "segueixen espantant els mercats". En aquest sentit, el comissari va reiterar per enèsima vegada als governs europeus que apliquin els plans d'austeritat i ratifiquin les mesures aprovades a la zona euro en la cimera celebrada al juliol. Precisament avui, els ministres de Finances dels Vint-i-set es reuneixen a Polònia per analitzar la situació de Grècia i supervisar la ratificació dels acords del juliol, entre els quals hi ha l'ampliació i flexibilització del fons de rescat.

Sobre la situació econòmica mundial, la directora gerent de l'FMI va deixar de banda la prudència per llançar un altre missatge apocalíptic dels seus. Christine Lagarde va assegurar que "el panorama econòmic es veu gris i turbulent" i que està entrant "en una nova fase perillosa". L'exministra de Finances de França va fer una crida a adoptar una "determinació col·lectiva" per aconseguir que les economies occidentals es recuperin.

Emissió exitosa

D'altra banda, Espanya -un dels estats més castigats per la crisi del deute- va aconseguir esquivar ahir la pressió dels mercats i va col·locar 3.950 milions d'euros en obligacions amb venciment l'any 2019 i el 2020 amb un interès inferior al 5%. És la quarta subhasta consecutiva en què s'apliquen interessos més baixos que en l'anterior.

Tot i la relativa comoditat per col·locar bons, Espanya és un dels principals defensors dels títols de deute comú, però el camí per aconseguir-ho no serà fàcil. La cancellera alemanya, Angela Merkel, va reiterar ahir públicament la seva oposició als eurobons. Merkel va dir que Berlín ajudarà els socis que ho necessitin però va advertir que la idea d'emetre eurobons és "totalment equivocada".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT