Publicitat
Publicitat

Tot anirà bé

Dos superpatriotes a Manresa

A Manresa, el cor de Catalunya, van lluir ahir els seus poders els dos candidats del nacionalisme català. Al teatre Kursaal, Josep Antoni Duran i Lleida, el timbaler d'Unió, pelat i resistent com Yul Brynner, assegurava que està perdent la veu "en defensa de Catalunya". Al teatre del casal Els Carlins, Alfred Bosch, ulls clars i voluntat d'heroi com Harrison Ford, va prometre que caminarà "suau" cap a una Catalunya lliure perquè caminarà "sobre els somnis" dels votants d'ERC.

Duran va brandar un patriotisme que "pensa en la butxaca" al teatre més rellevant de la ciutat. A la mateixa hora Bosch s'oferia amb un paper messiànic en una sala d'actes vella i atrotinada però que, com ell, fa olor d'història. El Casal Familiar Recreatiu, seu d'Els Carlins, va ser fundat el 1903 per la Joventut Carlista Manresana. Els assistents eren un prototip de l'independentisme: cordialitat, proclames revolucionàries i predomini de polars i jerseis de cremallera. No calia penjar ni estelades ni senyeres per confirmar que Els Carlins era territori independentista. De fet, dos representants d'ERC es permetien vendre a l'entrada el número de Nadal de la Loteria Nacional que juguen any rere any: el 25.735.

La posada en escena al Kursaal era ben diferent. El públic semblava format sobretot per botiguers, empresaris comarcals i alumnes de col·legi de capellans. A la façana del Kursaal, CiU va penjar una estelada de la mida de la rojigualda de la plaça Colón de Madrid. A l'escenari, Duran va intervenir escortat per dos cors de joves que onejaven estelades i senyeres. Un dels joves em va cridar l'atenció: era ros com sant Gabriel, clenxinat com un notari i amb un posat tan greu que semblava que anés a plorar d'emoció.

Fora dels dos teatres poca gent era conscient del xoc de forces. Els magribins del casc antic feien la seva i de tres parelles a qui vaig preguntar només una sabia que s'estaven celebrant dos mítings. Pregunto a la senyora si vol entrar amb mi a escoltar Duran però ella s'excusa, amb vergonya: ve del podòleg i li fa mal el peu.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT