Publicitat
Publicitat

Anàlisi tècnica

El Barça va moure la pilota amb facilitat

Dosificar-se a través de la possessió

No s'ha de ser cruel. El Barça, encara que sovint no ho sembli, és un equip humà. Si al primer minut de partit ja obres el marcador, si fa fred, si el rival t'espera recollit a camp propi, si visualitzes el calendari carregadíssim que t'espera i si a mig gas veus que en tens prou per controlar el joc i ampliar la renda, es fa difícil exigir-se més. Encara que altres dies ho hagis fet. Hi ha un punt de mandra, humana, que de tant en tant també apareix, com ahir contra el Racing.

Guardiola va preveure un partit en què el perill visitant estaria al contracop, carregant el joc en el suec Rosenberg i a l'esquena dels centrals blaugranes. Per això va optar per alinear Piqué a la Copa, pensant a donar-li descans ahir al Camp Nou. La parella van ser Puyol i Abidal, de més recorregut. La intuïció del tècnic imaginava un rival poc atrevit en la pressió, com va passar, per la qual cosa perdre l'aportació en la iniciació de les jugades de Piqué no seria dramàtic. Busquets va ser l'encarregat d'assumir aquesta responsabilitat i el de Badia, una mica com els seus companys, va estar destensat, sense aquell punt de concentració que l'ajuda a triar quan arriscar i quan jugar fàcil.

Compte. El Barça no va fer un mal partit. I fins i tot podríem dir que va jugar bé. El que passa és que el llistó l'ha situat molt més alt altres vegades i això perjudica qualsevol comparació. Els culers van tenir altíssims percentatges de possessió (més del 70%), com sempre. Van generar moltes ocasions (el porter Toño va ser el millor del seu equip), van obrir el camp a través d'un Villa jugant de fora a dins, van trobar la profunditat a través de les curses dels actius Adriano i Maxwell per les bandes i van trobar el desequilibri en les genialitats de Messi i la rigorositat en els moviments de pissarra de Pedro.

El canari va ser el millor i qui més seriosament va jugar. Cap partit li sobra. Intens a la pressió, gairebé espitós, embogia cada cop que algun company perdia la pilota. I, empès per un esperit innat de seguir la trajectòria de la pilota fins al final de les jugades, va ser allà per convidar a entrar la pilota en el primer gol.

El partit va morir tan bon punt el Barça va avançar-se en el marcador. Miguel Ángel Portugal no va gosar canviar el guió de partit per sortir a buscar els blaugranes al seu camp i va regalar la iniciativa del joc. Tot i així, el Racing va deixar detalls interessants en el seu futbol, combinacions curtes però estratègiques que van generar alguna aproximació perillosa a la qual va haver de respondre un concentradíssim Valdés.

El Barça va aguantar la pilota més del que és habitual, va jugar a fixar els seus adversaris per donar una passada fàcil sense haver de desmarcar-se. Amb terreny i aire en la zona de construcció, Iniesta, Xavi i companyia van fer de la conducció el parany en què va caure el Racing, inquiet, debatent-se entre el marcatge en zona i l'atracció inevitable de la pilota. Còmode, el Barça va descansar mentre movia el seu rival al ritme tranquil d'una victòria fàcil.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT