Crònica 04/09/2011

Duran vol que Zapatero admeti l'error d'haver bandejat CiU

Pel líder de CiU a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, Zapatero hauria d'admetre que ha estat una "equivocació" excloure CiU de la reforma. Ahir hi va haver més foc creuat entre CiU, PSC i PP.

Marc Colomer
3 min
El cap de llista de CiU a les eleccions espanyoles, Josep A. Duran i Lleida, va atendre els mitjans de comunicació a Begur, després de visitar la Fira d'Indians de la localitat del Baix Empordà.

Barcelona.El pacte PSOE-PP per a la reforma exprés de la Constitució ha exclòs per primera vegada CiU del consens constitucional. I aquest és un escenari que incomoda el cap de files de CiU a Madrid, Josep A. Duran i Lleida, que ahir es tornava a lamentar que els dos principals partits espanyols hagin bandejat els nacionalistes catalans en aquest procés. Duran no perd de vista que aquest tipus de pactes dels dos grans poden acabar sent ara ja una tendència que es pot generalitzar en qüestions d'Estat (com una reforma electoral), cosa que deixaria CiU sense paper al Congrés. I més si hi ha majoria absoluta del PP després de les eleccions del 20-N.

Per això, ahir Duran va reclamar al president espanyol que "reconegui públicament" que "s'ha equivocat" en bandejar CiU. El líder d'Unió va retreure que la reforma no s'hagués presentat després d'un consens almenys amb els partits que, com CiU, van intervenir en la Constitució del 1977. "Ho han cuinat PP i PSOE i han comès un greu error", va avisar des de Begur. Va tornar a insistir que CiU ja havia decidit no participar en la votació abans que el diputat d'IU Gaspar Llamazares vetés la transacció d'esmenes de la federació que n'haguessin pogut facilitar l'abstenció.

Però de retrets, més enllà de la incomoditat per l'arraconament de CiU, Duran en va tenir també per al PSC, perquè no va tenir el "coratge" de votar diferent del PSOE. Segons va dir, el "gran problema i dèficit nacional" de Catalunya és que des de la Transició la majoria de diputats catalans "tenen obediència espanyola". Referència al PSC, però també al PP català, dissolt sense incomoditats en el seu homòleg estatal.

Apel·lacions a rectificar al Senat

Així, va apel·lar a la "tradició" dels socialistes catalans perquè es "rebel·lin" dimecres al Senat, quan se sotmetrà a votació de la cambra alta espanyola la reforma constitucional. La resposta del PSC no va trigar a arribar, però en forma d'atac i capgirant l'apel·lació perquè siguin els senadors de CiU els que canviïn de posició al Senat. El portaveu adjunt dels socialistes al Congrés, Daniel Fernández, va recriminar a Duran que hagués protagonitzat una de les actuacions "més hipòcrites d'un dirigent europeu des de la Segona Guerra Mundial", en llançar a Europa el missatge, al seu entendre, que l'estabilitat pressupostària "no forma part dels objectius" de Catalunya. En una línia similar, la presidenta del PP català, Alicia Sánchez Camacho, va titllar la posició dels nacionalistes catalans d'irresponsable i "incomprensible".

I ara què?

Però ahir a CiU l'hi queien també de l'altra banda. L'encara president d'E RC, Joan Puigcercós, advertia que, amb el "pacte de ferro" de PSOE i PP, els partidaris del peix al cove tenen ara la responsabilitat de concretar, per exemple definint el dret a decidir sense límits. Pel secretari general i portaveu al Congrés, Joan Ridao, PP i PSOE han liquidat l'autonomia financera, cosa que "confirma i agreuja" els pitjors temors expressats per Heribert Barrera 30 anys enrere davant un Estat que, en negar-se a reconèixer el dret a l'autodeterminació, ha tornat a deixar clar que nega Catalunya com a subjecte polític amb capacitat de decisió. I va disparar contra la "vergonyosa" actitud del PSC, però també de CiU, per no haver-se oposat des d'un bon principi a la "farsa" d'una reforma "antidemocràtica, antisocial i rabiosament centralista" que respon al paradigma neocon del directori Merkel-Sarkozy.

stats