Publicitat
Publicitat

ELECCIONS ESPANYOLES

El candidat diu que votarà a favor de l'autodeterminació

Duran eleva el to nacional per frenar fugues cap a ERC

Josep A. Duran i Lleida, candidat de CiU, va intensificar ahir el seu discurs nacional. Ho va fer assegurant que votarà al Congrés a favor de l'autodeterminació i excloent-se d'un govern de concentració.

El candidat de CiU a les eleccions espanyoles, Josep A. Duran i Lleida, va idear una campanya basada a presentar-se com a tercera via entre PP i PSOE. En cada míting assegurava que la federació era l'únic vot útil a Catalunya perquè permetia castigar la gestió dels socialistes sense fomentar la majoria absoluta, ja inevitable, de Mariano Rajoy i els seus. Jugant en aquesta divisió política, fins ahir va prestar poca importància a les propostes d'ERC. Però l'escenari que dibuixen les enquestes, sumat al fet que el candidat dels republicans, Alfred Bosch, genera més bones expectatives a les urnes de les previstes, han fet que Duran hagi hagut de reforçar l'eix nacional per evitar fugues de l'electorat independentista en direcció a ERC.

Així es desprèn del míting que va protagonitzar ahir al vespre a Girona, en què el candidat va assegurar que votaria a favor de la proposta d'autodeterminació que Bosch va prometre presentar ahir al Congrés. "El meu partit defensa l'autodeterminació des de la seva fundació", va recordar ahir Duran, que va pronunciar el seu discurs més centrat en l'eix nacional des que va iniciar la campanya. Gest innovador, però que s'explica, també, pel lloc on va ser pronunciat. A Girona, CiU es disputa el seu tercer diputat amb ERC, que batalla per mantenir el del 2008. I segons les enquestes es tracta de la demarcació més procliu a la independència de tot Catalunya.

Com que l'escenari és tan obert que tot escó és imprescindible, perquè pot fer que CiU quedi primera o que quedi, fins i tot, tercera, Duran va deixar enrere el posat "nacionalment tebi" que els estrategs d'ERC li diagnostiquen per mobilitzar l'electorat propi. "A nosaltres sempre ens trobaran en qüestions referents a l'avenç nacional", va proclamar el candidat de CiU. També va alertar de la necessitat de treure tres diputats a la demarcació. En la mateixa línia es va expressar el president de la Generalitat, Artur Mas, que va insistir en la importància estratègica de Girona el 20-N.

La posició favorable a la proposta d'autodeterminació que va exhibir Duran no va ser l'única resposta a les invectives de Bosch. Al matí, en una entrevista a COMRàdio, va desmentir la seva presència en un hipotètic govern de concentració a Espanya : "No seré a cap govern de futur -va assegurar, de manera que s'espolsava els eterns rumors sobre les seves aspiracions ministerials- ni tampoc en un de concentració", va argumentar el candidat.

"Dissortada pàtria"

Es pot convenir que ahir va ser la primera vegada que Duran va respondre directament a Bosch, però les referències -explícites o no- cap a ERC han estat sempre presents a la campanya. "A tots els que trieu opcions minoritàries, després no mireu amb pena la dissortada pàtria", va assegurar el candidat de CiU en l'arrencada de campanya, fa gairebé dues setmanes. I en els dies successius, Duran va insistir a concentrar el vot en favor dels nacionalistes "perquè CiU serà l'únic partit amb grup propi al Congrés".

La marxa enrere amb el govern de concentració és un pas més en aquesta defensa preventiva davant la possibilitat que ERC rasqui vots de CiU a causa del perfil poc nacional del candidat. En els últims dies, Bosch i Oriol Junqueras, president d'ERC, han denunciat la "voluntat ministerial de Duran". Un membre del seu seguici habitual reconeixia ahir que el missatge llançat pel candidat de CiU a Girona "estava previst" per contrarestar els atacs republicans.

Presidència del Congrés

Si bé la proposta de govern de concentració no generava consens dins de CiU -ahir mateix Jordi Pujol en desconfiava-, caldrà veure si hi ha més punts de tensió dins la federació després de les eleccions. Fonts del PP apunten que podrien oferir la presidència del Congrés a Duran, i fonts properes al candidat asseguren que ho veuria de bon grat i que només el frena deixar el comandament del grup parlamentari. Caldria veure com encaixaria CiU una decisió així. Mas, però, segueix tancant files amb el candidat. "Som una pinya", va proclamar ahir.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT