Publicitat
Publicitat

CONGRÉS DEMOCRISTIÀ

La ponència de Vila d'Abadal abraça la independència

Duran presenta 3.000 avals i empetiteix la llista crítica d'Unió

Demostració de força de Josep A. Duran i Lleida de cara al congrés d'Unió. Aplega 3.000 suports i escombra en avals de militants el candidat alternatiu, Josep Maria Vila d'Abadal, que en suma 400.

3.000 avals contra 400. Aquest és el resultat del primer round de la lluita entre Josep A. Duran i Lleida, president del comitè de govern d'Unió, i Josep Maria Vila d'Abadal, alcalde de Vic, que aspira a rellevar-lo en el càrrec al pròxim congrés democristià. Duran va entregar ahir tres milers de suports, i el seu contrincant, quatre centenes. Unes xifres que indiquen una demostració de força de l'actual líder d'Unió davant de l'aspirant.

Aquestes setmanes prèvies a la data límit per entregar les signatures -avui-, tot l'aparell del partit s'ha bolcat a passar la mà per la cara a l'alcalde de Vic, l'equip del qual havia denunciat pressions de la direcció als presidents comarcals per aconseguir el màxim nombre d'avals possible a cada territori. "L'objectiu era que els que ja havien signat per Vila d'Abadal ho fessin també per Duran i aleshores, en duplicar-se, s'anul·len els suports", asseguren fonts pròximes a l'alcalde de Vic.

Les trobades entre diputats d'Unió eren una constant ahir als passadissos del Parlament. Els més afins a la direcció -Ramon Espadaler i Benet Maimí, entre d'altres- es reunien en petits grups mentre Vila d'Abadal comptava a mà els seus suports. A la tarda tenia previst acostar-se a Tortosa per recollir algun aval més de cara a l'entrega oficial, avui al vespre a la seu del partit.

Mentre aplegava els últims suports, el batlle de Vic acabava de perfilar la seva candidatura de cara al congrés que Unió celebrarà el 12 i el 13 de maig a Sitges. En formaran part els històrics Agustí Bassols -conseller en l'època Pujol-, Antoni Castella i Manel Cardeña, que ens els últims temps s'han desmarcat de la línia oficial del partit a través de la plataforma Sobirania i Justícia.

Aquesta candidatura alternativa va acompanyada d'una ponència pròpia a partir de la qual Vila d'Abadal presentarà esmenes a la ponència oficial, redactada per Marta Llorens, Sònia Recasens, Manel Silva, Ramon Espadaler i Antoni Castellà. El document alternatiu, titulat Unió Democràtica de Catalunya: la cruïlla nacional i al qual ha tingut accés l'ARA, fixa la independència com a fita per al Principat i insisteix a recalcar-ne els beneficis que tindria: pensions més altes, menys impostos i augment de les prestacions destinades a polítiques socials.

"No ser independent és una excepció", defensa la ponència alternativa, que reclama posar el "combat humanista i social" del partit com a garantia "de l'específica identitat nacional catalana". En clau interna, l'equip de Vila d'Abadal pretén limitar els mandats dels dirigents del partit a 8 anys, una crítica clara al lideratge de Duran, que mana al partit des de fa tres dècades.

El president del comitè de govern farà pública la seva candidatura avui al migdia. Estarà integrada per la gran majoria dels actuals dirigents del partit. Cap d'ells s'ha desmarcat del rumb marcat per Duran, que tot i no tenir previst presentar-se a la reelecció va canviar d'opinió a finals del 2010. Va justificar-se: "He de posar a disposició d'Unió el capital que suposa ser de llarg el polític més ben valorat d'Espanya". Ara ja no ho és, però sembla seguir tenint el suport dels quadres del partit.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT