Publicitat
Publicitat

PLANETA LA CIMERA DEL CLIMA

Compromís per assolir un pacte global sobre emissions el 2015

Durban: acord històric però descafeïnat

La cimera del clima va arrencar un acord global que en realitat fixa per al 2015 el termini per a un pacte definitiu. La Xina, els EUA i l'Índia s'afegeixen per primer cop a un compromís sobre emissions.

L'última sessió de la cimera del canvi climàtic de l'ONU a Durban, tensa i de matinada, va arribar a bon port un dia i mig després del previst. Les converses que va forçar la presidenta, la ministra sud-africana Maite Nkoana-Mashabane, van acabar ahir a les 6.23 h -hora catalana- amb un acord de mínims. La fita és històrica: inclou, per primera vegada, els Estats Units i la Xina en un compromís vinculant per reduir els gasos d'efecte hivernacle en el futur. També es prorrogarà el Protocol de Kyoto.

Full de ruta tebi

El nou tractat global entrarà en vigor "a partir del 2020"

Finalment, el full de ruta que havia redactat la UE va ser aprovat, però amb canvis significatius. Des d'ara es negociarà per arribar, el 2015, a un acord global que limiti les emissions de gasos contaminants de tots els estats "a partir del 2020", i no abans d'aquesta data, com havien insistit la UE i els països més vulnerables. Els científics també havien remarcat que era urgent començar a reduir emissions abans, perquè com més tard es faci, més difícil serà l'esforç per reduir els estralls del canvi climàtic. El mateix text resultant esmenta, en aquest sentit, la necessitat de "reduir emissions de gas per mantenir l'augment de la temperatura global per sota dels dos graus". Els Estats Units, però, tenien com una de les seves principals prioritats no comprometre's a res abans d'aquesta data, i la UE va acabar creuant la línia vermella del 2020.

Per primer cop, això sí, el compromís d'un futur tractat vinculant engloba els 194 països presents a Durban, incloent-hi els màxims emissors de gasos -la Xina, els EUA i l'Índia, per ordre-, cosa que demostra, almenys, la constatació comuna que "la suma de compromisos actuals per reduir les emissions, tant de països desenvolupats com dels que estan en vies de desenvolupament, no és suficient". Ara els objectius de reducció dels països de fora del Protocol de Kyoto són els compromisos voluntaris de Cancún de fa un any.

Serà un acord vinculant?

A l'últim minut, l'Índia afegeix una fórmula legal ambigua

El punt que va estar a punt de causar el col·lapse va ser la forma legal que hauria de tenir el tractat en potència. Hi haurà tres opcions: "protocol, instrument legal o resultat acordat amb força legal". Les dues primeres són equivalents, amb més o menys força, a un tractat vinculant. La tercera es va afegir al text a l'últim moment, i era la que havien defensat els EUA des de l'inici de la cimera: és una fórmula molt més ambigua, que caldrà aclarir els propers anys -a banda de triar quina de les tres opcions es tria, esclar.

Pels volts de les tres de la matinada, la intenció de la UE de lligar legalment tots els països va entrar en crisi quan l'Índia va voler incloure la fórmula vaga "acord legal", proposta que va rebre el suport -sense sorpreses- dels EUA, la Xina i el Brasil. La UE s'hi va negar perquè això, a la pràctica, buidava de sentit legal el seu full de ruta. Això l'obligaria a no firmar l'acord -cosa que, cal recordar, podia decidir qualsevol país en qualsevol moment, fragilitat que només afegia nerviosisme a les converses-.

L'Índia jugava, paral·lelament, una carta poderosa: la de la justícia amb els països en vies de desenvolupament. "Em pregunto si això és una agenda per passar la culpa als països que no són responsables del canvi climàtic: em diuen que l'Índia serà culpada", va dir el ministre de medi ambient indi, Jayanthi Natarajan. L'Índia volia introduir el principi d'equitat al text, basat en obligacions diferents segons la responsabilitat de cada país.

Amb els delegats exhaustos, la tensió escalant i el rellotge corrent, la presidenta va ordenar als països claus que es reunissin fora del plenari i resolguessin la qüestió en un grup petit -envoltats de centenars d'altres delegats i periodistes-. El compromís va arribar quan l'Índia va cedir en el principi d'equitat a canvi que s'inclogués la nova fórmula, finalment acceptada, de "resultat acordat amb força legal".

Una altra qüestió per resoldre en properes trobades són les xifres: el document resultant no especifica com es repartiran les emissions.

Kyoto es prorroga

El Protocol tindrà segona part, però amb menys països

Un dels objectius més urgents de la trobada, si bé no el principal, era que es prorrogués el Protocol de Kyoto, el primer període de compromisos del qual s'acaba el 31 de desembre del 2012. De la cimera en surt l'acord de tancar-ne una segona part l'any que ve, signat per tots els seus integrants excepte el Canadà, el Japó i Rússia, que ja havien anunciat la seva intenció de no renovar-lo perquè no hi són ni els EUA ni la Xina.

Així, l'únic tractat vinculant fins ara passarà a afectar 34 països desenvolupats i regularà el 15% de les emissions. La resta, continuarà amb els compromisos voluntaris. La Unió Europea havia condicionat la pròrroga, exigida pels països en desenvolupament, a la consecució d'un full de ruta que impliqués tots els estats. No serà fins l'any que ve, a la cimera de Qatar, quan es decidirà si s'allargarà fins al 2017 o fins al 2020. Com a part del paquet de mesures també hi ha el Fons Verd per al Clima, una bossa de diners aportada per països rics per ajudar els més pobres a reduir les emissions, en marxa el 2020.

Crítiques dels ecologistes

Les ONG adverteixen que cal actuar abans

La secretària de l'ONU per al canvi climàtic, Christiana Figueres, va dir ahir que s'obria "una nova fase en el règim climàtic", i que els països havien "deixat de banda els seus propis objectius per un objectiu comú". La UE celebrava, també, el triomf de la cooperació europea. L'oportunitat és històrica.

Molts són més escèptics i temen que es repeteixi el que ja va passar fa quatre anys a Bali, quan es va acordar un full de ruta per fer un acord el 2009, que no va arribar. "L'oportunitat d'impedir un canvi climàtic catastròfic se'ns està escapant de les mans cada any que passa que els estats no acorden un pla de rescat per al planeta", va dir el cap de Greenpeace Internacional, Kumi Naidoo. Altres grups ecologistes com WWF van qualificar el pacte, ja batejat com a Plataforma Durban, de fracàs.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT