Publicitat
Publicitat

REVOLTES LES DIFERÈNCIES

Síria suposa més reptes per a l'ONU per la seva situació geogràfica i la xarxa d'aliances

Duresa contra Gaddafi, tebior per al règim d'Al-Assad

Després de mesos de converses diplomàtiques, els membres del Consell de Seguretat de l'ONU -tots excepte el Líban- van aprovar dimecres una declaració de condemna contra la violència a Síria. El document -una declaració política i no pas una resolució amb efectes pràctics- condemna les reiterades violacions dels drets humans i l'ús desproporcionat de la força contra civils per part de les autoritats sirianes. Des del març es calcula que han perdut la vida al país almenys 1.600 persones i hi ha desenes de milers de ferits, represaliats i fugitius.

La credibilitat del Consell de Seguretat com a garant de la pau, la seguretat internacional i els drets humans ha quedat especialment afectada pel tracte diferent que ha rebut Líbia, on des del març tropes de l'OTAN, sota el mandat de l'ONU, duen a terme una operació militar amb la justificació de protegir la població civil de la repressió de Muammar al-Gaddafi. Però, a diferència de Líbia, els actors internacionals consideren que a Síria els beneficis d'una hipotètica intervenció serien inferiors als seus costos.

Balanç de forces
Síria té un exèrcit sis vegades més gran que el libi

Les forces militars de Síria ronden els 350.000 efectius enfront dels 50.000 soldats de l'exèrcit libi. Davant la inesperada capacitat de Gaddafi de mantenir les seves tropes unides i la resistència presentada per les seves forces paramilitars, les potències internacionals temen quedar atrapats en un cercle violent a Síria -que compta amb 100.000 paramilitars i forces aliades en els països veïns-, que tindria un cost humà i econòmic molt més elevat. A diferència de Líbia, a Síria els revolucionaris no han agafat les armes de manera sistemàtica ni organitzada. A més, l'exèrcit sirià és molt més compacte i fidel sobretot en els rangs superiors, que recauen en familiars i membres del cercle íntim del president Baixar al-Assad. L'ONU dubta de la victòria, sobretot perquè, per ara, no pot garantir una transició cap a millor a Damasc.

L'impacte regional
El règim sirià sosté l''statu quo' entre els seus veïns

Durant dècades, les polítiques d'Occident al Pròxim Orient han prioritzat mantenir els moviments islamistes sota control i garantir l'estabilitat de la zona per sobre de la democràcia i els drets humans. En aquest sentit, els estats occidentals temen que la caiguda sobtada del règim sirià pugui arrossegar la volàtil regió -amb exèrcits poderosos com el d'Israel, Turquia i l'Iran- a un enfrontament armat de grans dimensions. Mentre que el règim de Gaddafi estava pràcticament aïllat i tenia nombrosos enemics -sobretot al món àrab-, Síria compta amb consolidades aliances regionals, com és el cas d'Iran, una rellevant potència militar amb disposició guerrera i vocació imperialista. La intervenció a Líbia té escasses repercussions més enllà de les seves fronteres. Síria seria diferent.

Posició geogràfica
Els desplaçaments de refugiats sirians no esquitxen Europa

Líbia és a poca distància de les costes europees. La UE no pot mirar cap a una altra banda davant la possibilitat de l'ascensió d'un règim hostil a Trípoli o l'arribada massiva de refugiats a les costes malteses o italianes. L'escenari sirià, en canvi, és prou lluny per no influir de manera immediata en la vida quotidiana dels europeus. A Occident li falta el factor urgència per intervenir a Síria.

Factor econòmic
Síria no té prou petroli per poder pagar els bombardejos

Líbia exporta diàriament 1,5 milions de barrils de petroli i és un dels principals proveïdors de gas de diversos països europeus. Síria, per la seva banda, posseeix algunes reserves naturals però no són prou atractives per constituir per elles mateixes un factor determinant. L'impacte que les sancions econòmiques poden tenir a Síria és també limitat, ja que el país porta dècades convivint amb les sancions i l'embargament, i la inversió estrangera al país, amb prop de 10.000 milions de dòlars el 2010, no és rellevant. Tot i això, el dràstic empitjorament de les condicions econòmiquees per la retallada dels ingressos del turisme podria precipitar els esdeveniments.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT