Publicitat
Publicitat

Enric Gómez: "Crec que sí que puc aguantar sis hores corrent al pol Nord"

Passió És menut, forçut i un apassionat de córrer. Enric Gómez (Barcelona, 1964) serà l'únic representant de l'Estat a la Marató del Pol Nord, on el 5 d'abril de l'any vinent 35 corredors de 16 països competiran contra el fred, el gel i contra si mateixos

Fa fred, al Vallès, i més si hi has anat en moto. Així doncs, amb el fred ficat al cos, entrevisto un home que es deleix per córrer una marató a 35 graus sota zero. Proesa o bogeria?

Vols dir que cal, Enric? Per què ho fas?

És la pregunta del milió. Des d'un punt de vista racional no hi pots trobar explicació. Les motivacions són variades, però d'entrada el mateix repte ja em fa trempar. També em sedueix molt la possibilitat de flirtejar amb els meus límits. I el carpe diem , esprémer la vida! El que m'entristeix del projecte és que té data de caducitat, perquè amb el canvi climàtic diuen que d'aquí uns anys serà inviable.

Farà molt de fred. Es corre igual amb aquestes temperatures tan extremes?

Si surt un dia bo, calculem que estarem entre 20 i 25 graus sota zero; i si surt un dia més complicat, 30-35. Tinc alguna experiència de córrer maratons, però en aquesta, que serà la meva onzena, se'm presenten molts interrogants: com reaccionaré, com respondrà el meu cos… L'aire no és gaire sec, així que és recomanable córrer amb una màscara de neoprè, perquè l'aire que inhales no sigui tan gelat i pugui malmetre els pulmons.

Quin equipament s'ha de dur per combatre el fred?

Porto tres mitjons, cosa que m'obliga a portar vambes dues talles més grans i un sistema de diverses capes de roba, a les cames i al tronc. Encara que sembli mentida, al pol Nord es pot suar, i és important trobar un equilibri. Si sues, l'efecte del fred després es multiplica.

Al teu blog expliques d'una manera molt eloqüent i sincera com va ser la teva primera marató. Però és que això que faràs no s'assembla a res.

Això és impossible de reproduir: primer de tot, és l'única marató al món que es corre sobre aigua, amb aquestes temperatures… Ara gràcies al DiR i a una fàbrica de congelats que es diu Eurobarna, és possible que pugui fer algun entrenament dins d'una cambra frigorífica: muntaran màquines de córrer i veurem si funcionen a vint sota zero, i hi faré algun entrenament per aclimatar-me una mica.

Com serà el teu viatge?

El dia 1 d'abril marxo a Oslo i d'allà volo a les illes Svalbard, al nord. Perquè et facis una idea, hi ha més distància d'Oslo a les Svalbard que d'Oslo al nord d'Àfrica. Són unes illes que tenen uns 2.000 habitants censats i diuen que hi viuen més ossos polars que persones. Una de les peculiaritats del poble on vaig, Spistbergen, és que quan t'apartes del nucli principal és obligat anar armat. Allà m'hi estaré dos o tres dies per aclimatar-me.

I després?

El 4 d'abril ens vénen a buscar els russos amb un avió Antonov i ens porten a la base Borneo, que munten els russos durant el mes d'abril perquè hi ha llum del dia les 24 hores i perquè el gruix del gel permet que hi aterrin avions de càrrega grans com els Antonov. La base es mou sobre l'oceà i serà a uns 70 quilòmetres del pol Nord geogràfic. I aquí serà la prova: 42 quilòmetres i 195 metres, que crec que és l'únic punt de coincidència amb una marató normal!

I un com s'ho fa per aconseguir córrer en aquesta marató?

No fan cap tria especial. Crec que hi ha un pacte entre les dues parts de ser honestos. Parlant amb Lluís Pallarès, l'únic català que l'ha corregut, em va explicar que quan ell hi va anar va haver-hi dues persones que quan es van adonar de la magnitud del que havien de fer, ja no van córrer. A partir d'aquí, si tu estàs disposat a afrontar aquest repte i, evidentement, a pagar la quota d'inscripció, entres.

D'on treus els diners?

M'ajuden Kenwood Iberica, on treballo, Mans de Sant, Bestial Wolf , Running Vallès i el DiR. Però ara que el vent no bufa a favor és molt complicat trobar espònsors.

A banda de la dificultat òbvia, hi ha algun perill afegit?

El perill principal és si hi ha alguna esquerda al glaç. També ens podríem trobar amb óssos polars, però l'organització ja ho té previst.

Déu n'hi do. I a casa què et diuen?

Hi ha de tot, però en general em donen molt de suport, que per a mi és molt important, sobretot el de la meva dona. La meva mare em diu: "No et refredis! Abriga't!"

Fas bones marques, corrent?

No. Sóc un corredor popular, intento gaudir. No competeixo contra els altres, sinó contra mi mateix, el meu al·licient sempre és rebaixar la meva marca personal.

Trobes que estàs preparat per fer aquesta prova?

A mi m'agrada dir que una marató és un meló per obrir, que mai saps com t'anirà, i menys en aquestes circumstàncies. Però la il·lusió hi és, els deures en l'aspecte físic estan fets, i en el mental, a mi m'agrada molt relativitzar les coses. Si a principis del segle passat la gent era capaç d'anar al pol Nord amb els mitjans de l'època, i s'hi passaven un o dos anys… vols dir que jo no puc aguantar sis o set hores corrent? Estic convençut que sí.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT