BarcelonaPenes amb pa fan de bon passar, diu el refranyer. I precisament els últims sondejos són el pa que ha fet recuperar l'optimisme a ERC. Després de dos daltabaixos electorals, que l'aritmètica del 20-N al tram final de la campanya auguri la consolidació dels tres diputats republicans al Congrés deixa regust de victòria al carrer Calàbria. En un moment electoral en què el vot útil ha caigut en letargia -l'escenari d'una campanya bipolaritzada està més desdibuixat que mai- els partits petits recuperen part del seu múscul a la vegada que pesquen desencantats en terreny aliè. Almenys això preveu ICV-EUiA, per a qui s'augura un resultat a l'alça.
"Era bastant complicat quan l'objectiu, segons les enquestes, passava per tenir un diputat", admet el cap de campanya d'ERC, Lluís Salvadó, que afegeix que han aconseguit "una remuntada" en tan sols dos mesos. Ha estat la cursa contra rellotge per redreçar un projecte que havia entrat en caiguda lliure. El "punt d'inflexió", apunta Salvadó, van ser les primàries en què Alfred Bosch es va imposar a Joan Ridao per ser cap de llista, i "l'arrencada ferma" la situen al congrés que va renovar l'executiva del partit i va donar la batuta a Oriol Junqueras.
La prova més evident que els vents bufen a favor -o almenys més de l'inicialment esperat- és que el mateix Junqueras plantegi ara el 20-N, després de comprovar a les enquestes la resistència dels tres diputats, com una revàlida a la seva presidència d'ERC. Però, més enllà de la reestructuració interna, els republicans han sabut capitalitzar el filó sobiranista que CiU ha deixat de banda durant la campanya i de ser l'única força clarament independentista que concorre als comicis.
"Hem buscat la suma incorporant independents i altres forces, i reorientant el partit cap a un perfil més nacional i sobiranista, cosa que ens permet reconnectar amb l'electorat de fa quatre anys", argumenta Salvadó. I és que el fet que el candidat de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, s'hagi declarat públicament en contra de la independència provoca una escletxa en una part de l'electorat convergent en la qual ERC ha furgat per beneficiar-se d'un transvasament de vots.
Ahir mateix el president d'ERC, Oriol Junqueras, va llançar un dard enverinat a CiU: "Si algú creu que ha de votar per dignitat nacional, prego, demano i gairebé exigeixo que no voti el senyor Duran". Junqueras va afegir que "el millor que pot fer és deixar la política i fer alguna cosa de profit per al país". El líder d'ERC es prodiga més a la recta final de la campanya en missatges contundents contra CiU i PSC que prefiguren la seva futura candidatura a la Generalitat.
El combat per ser segona força
Malgrat tot, la recta final de la campanya d'ERC no serà flors i violes. Sobretot perquè haurà de fer front a la crida al vot útil que ara fa CiU davant l'amenaça que el PP esdevingui la segona força més votada a Catalunya. Ahir Duran, espolsant-se responsabilitats, va advertir que si el PP s'instal·la a la Moncloa amb majoria absoluta i PSC i ERC no "canvien d'actitud", a CiU només els quedaran els populars com a parella de ball.
"No es pot supeditar la sobirania del Parlament als resultats a Madrid", va etzibar Alfred Bosch, que va mostrar-se disposat a pactar amb el Govern sempre que deixi de tancar acords "reiteradament" amb el PP i obri la porta a reduir l'impacte de les retallades en l'àmbit de la sanitat. Els republicans també critiquen a cada míting la crida a l'abstenció o el vot nul que estan fent altres formacions independentistes, com ara la CUP i SI.
Fent equilibris per no desviar-se de la línia ascendent, ERC, que planteja aquesta legislatura com la definitiva per plantar-se a Madrid, va emplaçar ahir ICV-EUiA a fer pinya plegats i caminar cap a l'autodeterminació. I és que si bé per als republicans el 20-N és una prova de resistència, per als ecosocialistes, que s'han mantingut inalterables als dos assots electorals que han patit els seus excompanys del tripartit, serà una vara per mesurar uns resultats que ningú qüestiona que aniran a l'alça. Després del diputat que van aconseguir el 2008 poden créixer a dos o tres diumenge.
A la recerca dels 'maragallistes'
ICV-EUiA pescarà, sobretot, en l'abstencionisme tradicional i les aigües remogudes dels socialistes. "Hem anat a buscar el gran conjunt de votants indecisos d'esquerres", explica el cap de campanya dels ecosocialistes, Marc Rius. Es presenten com l'alternativa als votants socialistes que tenien previst abstenir-se o votar en blanc, i també com el bressol que pot acollir més bé el "votant maragallista que ara està desconcertat". De fet, el perfil sindicalista del candidat, Joan Coscubiela, ha estat clau per dibuixar ICV-EUiA com l'evolució natural del votant socialista que no secunda les polítiques que ha liderat el president José Luis Rodríguez Zapatero.
ICV-EUiA ha estat hàbil a l'hora d'erigir-se en la veu dels indignats. Ha fet seves moltes de les reivindicacions del moviment del 15-M, una estratègia que serà determinant per captar nous votants. Ahir mateix Coscubiela va insistir en una de les seves propostes estrella, la dació en pagament, i va tornar a carregar contra els bancs. "No ens conformem amb aguantar. Volem créixer", assegura Rius, que defensa que els partits d'esquerres donen resposta a un espai social que ha de ser visible al Congrés. I més quan la pista d'aterratge que tenen els populars, per "demèrit del PSC" i la "normalització que els ha facilitat CiU", serà difícil de contrarestar fins i tot a Catalunya, on la marea blava, a pesar del recurs contra l'Estatut, sembla que creix de manera imparable.
