Publicitat
Publicitat

DEBAT PRECONGRESSUAL

Aposta per una estratègia de pactes de geometria variable per recuperar centralitat

ERC enterra el tripartit en la nova ponència política

ERC es prepara per fer net. Renovant la direcció, però també l'orientació estratègica. La nova ponència política que haurà d'aprovar el congrés rebutja el tripartit i aposta per la geometria variable.

Després de setmanes de procés participatiu del territori, la direcció d'ERC elevarà avui al consell nacional el primer esborrany de ponència política i de nous estatuts que haurà d'aprovar el congrés de l'1 d'octubre, amb més de 2.000 inscrits. El text de la ponència política, al qual ha tingut accés l'ARA, és una primera aproximació al projecte que liderarà com a president d'ERC l'eurodiputat i alcalde de Sant Vicenç dels Horts Oriol Junqueras, de retorn d'ERC a la centralitat política.

Així, parteix de l'anàlisi que l'esfondrament electoral del 28-N fixa inevitablement la "fi d'un cicle polític" per al partit. És a dir que el tripartit ja forma part de la història d'ERC. Més encara quan planteja que en el "procés cap a la independència" (que situa en el cicle 2012-2015), caldrà entrar en una dinàmica política que "combini la responsabilitat amb la coherència i la vocació pròpia d'una força política independentista", incompatible amb pactes sistemàtics amb el PSC.

Per això, el document -que ha coordinat la futura secretària general, Marta Rovira- explicita que en el nou cicle "s'imposaria una nova política de pactes de geometria variable". Busca així recentralitzar-se per construir un "tercer espai" de centreesquerra catalanista no dogmàtica que aspiri a formar una majoria social a partir de "l'apropiació" dels espais limítrofs amb CiU i PSC i ICV. La ponència estima que la conjuntura és prou favorable perquè una ERC "renovada", que posi l'accent en els valors republicans i deixi de referenciar el seu discurs en el PSC o CiU i creï el seu propi projecte, "torni al camí dels èxits electorals".

Concert cooperatiu

L'esborrany de ponència política, que ara entra en període d'esmenes i que s'aprovarà en el congrés de l'1 d'octubre, manté la consulta d'independència el 2014, que ja va encunyar el 2007 Carod-Rovira. A curt termini, però, hi situa el concert econòmic. Considera "desitjable" que de la comissió parlamentària en surti la proposta de concert cooperatiu recollida en l'Estatut del Parlament ara que CiU s'ha fet seva la reivindicació, que advoca perquè es ratifiqui abans de negociar a Madrid per reforçar la reclamació.

L'estratègia a mig termini és la que pot causar més controvèrsia, especialment amb l'ala més esquerranosa i poc inclinada als fronts patriòtics. Pressuposa una voluntat transversal del catalanisme cap a un procés d'independència si fracassa el pacte fiscal, un escenari que si bé alguns sectors interns veuen "desitjable", el cert és que a priori es fa difícil d'imaginar. Si arriba el cas, però, proposen una "assemblea de parlamentaris catalans a Madrid que unifiqui les reivindicacions nacionals en un mateix programa comú".

Desgast del govern Montilla

En el diagnòstic que fa del pas pel Govern, el text ressalta l'"èxit" de l'assoliment de fites tant en l'àmbit social com en el nacional. Defensa com a "fonamental" la seva aportació en el procés de creixement de la base social sobiranista, com a artífex del procés estatutari que ha constatat la impossibilitat d'encaix de Catalunya a Espanya des de plantejaments autonomistes o federalistes. El document no defuig l'autocrítica. Al marge de l'elevada conflictivitat interna, per primera vegada, si no cau del text, ERC admet la "deteriorada imatge del Govern d'entesa encapçalat per José Montilla" i la sensació "d'acomodament" al Govern que va projectar el partit "arran de la ràpida signatura" del segon tripartit. "Es va percebre que més que estirar del carro, havíem pujat dalt del carro", rebla el text. Més que l'estratègia de l'esquerra nacional, identifica el problema en la "tàctica" i les formes utilitzades.

En el consell nacional d'avui també es presentarà la proposta de nous estatuts, que entre altres qüestions donen més autonomia a les territorials del País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord. També proposen canviar el sistema d'elecció de la direcció, i que es triïn en una mateixa votació i en bloc el president, el secretari general, la proposta d'executiva i el programa polític, en lloc de fer-ho per separat. A més, preveuen un sistema de segona volta en cas que la direcció tingui menys d'un 50% de suports (com va passar a Puigcercós i Ridao) per reforçar-ne la legitimitat i propiciar un procés de pactes entre candidatures.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT