EUSKADI UN NOU PROCÉS DE PAU
Crònica 11/01/2011

ETA assumeix el pla de pau dissenyat per Arnaldo Otegi

Joan Rusiñol
4 min
ETA, Honestament

"A gur eta ohore" , es pot llegir a la fotografia que acompanya aquesta pàgina. Una frase per acomiadar, en euskera, als que se'n van. Ahir ETA, cada dia més agònica, va fer un pas més cap a la seva desaparició. L'adéu a tants anys de violència és més a prop que mai. L'últim comunicat aposta per un alto el foc "permanent i de caràcter general, que pot ser verificat per la comunitat internacional". "Està més tranquil avui que ahir? Honestament els diria que sí", es va autopreguntar el vicepresident primer espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, durant la breu compareixença que va fer per valorar el missatge de l'organització terrorista.

El comunicat d'ETA culmina molts mesos d'estira-i-arronses amb l'esquerra abertzale i especialment amb el seu líder, ara a la presó, Arnaldo Otegi, que surt victoriós d'aquest procés. El seu guió es va complint. La Declaració de Brussel·les, impulsada per un grup de personalitats internacionals, reclamava un gest d'aquestes característiques per obrir les portes de bat a bat a la política, a la paraula. El govern espanyol i el PSOE ho troben insuficient però amb matisos. Rubalcaba va dir ahir que "no és una mala notícia, tot i que no és la notícia" que esperava la societat espanyola. José Luis Rodríguez Zapatero va subratllar que el missatge "no serveix" i que no acceptarà "cap condició política". "Els qui han pogut veure elements d'esperança, han de saber que el camí és molt llarg", va dir. Un recorregut que comença ple d'interrogants.

1. Quines diferències hi ha amb la treva del 2006?

L'alto el foc que ETA va decretar el març del 2006 tenia alguns elements diferenciadors. Aquella treva no contenia les paraules "general" i "verificable", dues reclamacions que el grup de contacte internacional, liderat pel sud-africà Brian Currin, ha reclamat durant els últimes mesos. El fet que la treva d'ara sigui general implica que no només inclou els atemptats, sinó també l'anomenada kale borroka i l'extorsió a empresaris. Tots dos comunicats, en canvi, recullen el caràcter "permanent" de la decisió. Hi ha més diferències substancials. Ara ETA parla d'un compromís "ferm" amb una solució "definitiva" que sigui el final "de la confrontació armada". A diferència del 2006, aquest cop esmenta la "independència"i el "dret a decidir." 2. Per què ara?

El comunicat està datat el 8 de gener, el mateix dia que a Bilbao milers de persones van sortir al carrer per reclamar un apropament dels presos a Euskadi i Navarra. Era una mostra de força de l'esquerra abertzale, que per primera vegada ha aconseguit girar la truita i conduir ETA cap a les seves tesis favorables a abandonar les armes per poder ser presents a les properes eleccions municipals. La decisió, doncs, és fruit d'un llarg procés de pressió política interna -amb passos com la creació del pol sobiranista amb EA- que ha comportat, fins i tot, un procés de reflexió entre els presos, que va acabar fa poc.

3. En surt beneficiada l'esquerra abertzale?

Sens dubte el comunicat d'ahir reforça el lideratge del grup que encapçala Otegi, amb altres dirigents com Txelui Moreno o Rufi Etxebarria, que fa temps que treballen per presentar una nova marca electoral, capaç de superar el filtre de la llei de partits, que PP i PSOE han endurit justament pensant en els comicis del mes de maig. Ahir els portaveus de l'esquerra independentista basca van qualificar el pas que ha fet ETA de "decisió sense precedents", d'"abast històric", que obre una "nova fase política".

4. Què vol dir 'verificable'?

Una de les demandes d'ETA és que mediadors internacionals puguin verificar el procés polític que hipotèticament es posaria en marxa a Euskadi. Una pretensió que no agrada al govern espanyol i als partits estatals perquè suposaria reconèixer que existeix un conflicte polític. Rubalcaba va dir ahir que en un estat de dret qui verifica són "les forces i cossos de seguretat". En canvi, l'advocat Brian Currin creu que , d'aquesta manera, ETA "compleix" les demandes de la Declaració de Brussel·les i ja va avançar que viatjarà aviat al País Basc. El govern espanyol sap que si hi ha un grup internacional de prestigi que vetlla pel procés, condicionarà per força els seus passos.

5.

Hi haurà negociació ara?

El president espanyol va deixar clar que no "hi haurà cap tipus de diàleg" i que "no abaixarà la guàrdia". Fonts del PSOE van explicar que no volen caure en nous "enganys". El secretari d'organització, Marcelino Iglesias, va assegurar que el missatge era una "notícia important" però va reclamar "fets, i sense condicions". El PP, molt més dur, va qualificar el gest d'ETA de "pausa". La mà dreta de Mariano Rajoy, María Dolores de Cospedal, va alertar que estaran "molt vigilants" perquè la il·legalitzada Batasuna no es presenti al maig. Serà llavors quan es posarà a prova de debò la unitat dels dos grans partits espanyols, que fins ara han treballat plegats.

6. Quin paper jugarà a partir d'ara Rubalcaba?

L'home fort del govern espanyol se situarà, encara més, al centre del debat polític. Com a responsable del ministeri de l'Interior i portaveu de l'executiu haurà de gestionar amb compte la nova situació i decidir quin grau de pressió política aplica a ETA. És a dir, si el comunicat obre o no un nou escenari. Si se'n surt d'aquest repte tan complicat, quedarà encara més enfortit com a possible relleu de Zapatero el 2012.

stats