ETA s'obre a desarmar-se i a no ser a la negociació política
En una entrevista amb el diari Gara, ETA explica avui el procés que ha seguit fins a abandonar les armes. També analitza quins han de ser els pròxims passos passat el 20-N, ja amb Rajoy a la Moncloa.
Barcelona."El desarmament és a l'agenda i ETA està disposada a adoptar compromisos". Aquesta és la declaració més important que els portaveus d'ETA fan en una entrevista al diari Gara que coincideix amb l'equador de la campanya electoral.
I és que si les eleccions municipals del 22-M, amb uns resultats excel·lents per a Bildu, van servir per ratificar la via pacífica que havia emprès l'esquerra abertzale i van ser un element clau per possibilitar el comunicat d'ETA de fa tres setmanes en què va anunciar la fi de l'activitat armada, el 20-N serà una altra data clau, tot i que els resultats són força previsibles.
En clau basca, es manté la incertesa sobre si Amaiur aconseguirà superar el PNB com a primera força nacionalista, però sembla improbable que Mariano Rajoy no sigui el pròxim inquilí de la Moncloa i ja ha avançat que no vol negociar amb la banda armada.
El diari va avançar ahir alguns extractes d'una entrevista que ocupa més de 12 pàgines. La banda armada afirma que "el desarmament està a l'agenda" i que està "disposada a arribar a compromisos". Els dos portaveus amb qui van parlar els periodistes del rotatiu pròxim a l'esquerra abertzale subratllen la transcendència de l'últim comunicat i afirmen que és el resultat d'un procés de reflexió que va començar fa més d'una dècada, tot i que no ha estat "estructurat i lineal".
Al final, amb treves i negociacions fallides pel mig, el pas definitiu "no era senzill", asseguren els portaveus d'ETA, que confessen un "gran sentiment de responsabilitat" davant la fi de l'acció armada. Equiparen la decisió només amb dos moments anteriors: el de la mateixa creació de la banda i el del manteniment de la lluita armada després de la mort de Franco.
En l'entrevista també es repassa la relació d'ETA amb els agents internacionals -que, en assistir a la conferència de pau, ja tenien garanties que pocs dies més tard es publicaria l'esperat comunicat-, així com la posició de la banda davant d'un Estat que previsiblement estarà governat per la dreta conservadora del PP, reaci a entaular diàleg amb ETA, que creu que pot intentar bloquejar completament la situació. Tanmateix, aquests apunten que la clau de la resolució del conflicte la tindrà la societat basca i que l'organització armada "no estarà asseguda a la taula de la negociació política".
Bildu, en el Dia de la Memòria
Un dels gestos que prepara l'esquerra abertzale és un reconeixement públic del dolor a les víctimes d'ETA. I ahir van participar com a primer pas en el Dia de la Memòria de les Víctimes del Terrorisme, que les institucions basques organitzen des de l'any passat amb l'argument que el 10 de novembre és l'únic dia de l'any sense morts ni ferits per atemptats terroristes. El 2010, però, els abertzales no hi eren, com a crítica a la manca de reconeixement de les víctimes dels "abusos policials" en els actes.
Tanmateix, la celebració no va ser unitària i al Parlament autonòmic hi va haver dues ofrenes. L'una l'organitzava la presidenta de la cambra, del PP, amb el suport del PSE i UPyD -en record a les víctimes del terrorisme- i l'altra l'impulsava el PNB, Aralar, EA i EB -que també tenia presents les víctimes dels GAL i grups ultra-. En la majoria d'actes organitzats per les Juntes i ajuntaments, Bildu també hi va participar. El seu màxim càrrec institucional, el diputat general de Guipúscoa, Martín Garitano, hi va ser present -sense dipositar roses blanques, com la resta de forces- per "fer memòria de totes les víctimes d'aquest conflicte". El lehendakari, Patxi López, va recordar també les víctimes dels grups ultra, però "sense equiparacions de cap tipus" amb les d'ETA.
