Publicitat
Publicitat

NARCOTRÀFIC

Claudio Lomnitz "Els EUA han d'assumir la seva responsabilitat en la guerra a Mèxic"

Canvis "Cal tractar el narcotràfic com un problema de salut pública, en lloc de considerar-lo un crim" Eleccions "Qui agafi el relleu tindrà poques possibilitats de maniobra perquè bona part del mal ja està fet"

A només sis mesos vista de les eleccions presidencials a Mèxic, Claudio Lomnitz (Santiago de Xile, 1957) es mostra encara caut sobre un possible canvi de poder al país. Les enquestes vaticinen que l'expartit oficialista, el Partit Revolucionari Institucional (PRI), tornarà al poder després d'una dècada marcada pel creixement de la criminalitat i la guerra oberta contra el narcotràfic. El partit de govern, el PAN, revela avui el successor de Felipe Calderón.

Com s'afronten ara per ara les eleccions presidencials a Mèxic?

Sens dubte, tant el PRI com el partit d'esquerres, el PRD, agafaran la violència com a tema de campanya, però em queda poc clar què faran si arriben al poder. Tinc l'esperança que canviïn les polítiques sobre la guerra contra el narcotràfic, però tindran poques possibilitats de maniobra, bona part del mal ja està fet.

Quina seria la recepta per deixar de banda la violència?

És necessària una política internacional molt més agressiva. Cal que la droga passi a ser el que hauria d'haver estat sempre: un problema de salut pública. El nou aparell polític s'hauria de centrar en aquest punt i deixar de criminalitzar el narcotràfic. Hi ha arguments molt importants que donen suport a aquesta tesi, i sempre han estat exitosos.

Fins a quin punt arriba la responsabilitat nord-americana?

Mèxic ha pagat un preu molt alt per ser el camí de la droga que es consumeix als Estats Units. I cal que Washington assumeixi ara la seva responsabilitat en la guerra a Mèxic. Per aquest motiu parlo de la necessitat d'internacionalitzar el conflicte. Fins ara hem vist que declarar la guerra a la droga no funciona.

El canvi hauria de passar, doncs, per dins dels Estats Units?

Efectivament, és escandalosa i salta a la vista la desigualtat amb els pobles de Mèxic. Per exemple, Ciudad Juárez, una de les ciutat més insegures del món amb unes taxes d'homicidi que superen les de Bagdad, té a l'altre costat del riu la ciutat d'El Paso, que és la segona o tercera ciutat més segura dels Estats Units. Per tant, la droga ha d'estar passant de Ciudad Juárez a El Paso d'alguna manera. Com pot ser que tots els morts siguin a només un dels costats?

Fins a quin punt hi ha afectat el mur fronterer de 20.000 quilòmetres?

Hem passat d'una frontera porosa a una d'impermeable, i això comporta que el sentit típic de qualsevol frontera, el tràfic, muti. Si fins ara les mules eren gent de poble, ara la jerarquia és molt més gran i armada. I el mètode no és posar més forces armades. Segons un estudi del 2008 de Fernando Escalante, l'investigador mexicà que recopila més dades de víctimes, la criminalitat es va doblar el 2007 després de declarar-se la guerra al narcotràfic. Fins llavors Mèxic tenia unes dades d'assassinats similars a les dels Estats Units.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT