Els EUA demanen el cap de Strauss-Kahn
Mentre els EUA demanen la dimissió de Dominique Strauss-Kahn de l'FMI, la majoria de francesos creuen que ha estat víctima d'un complot. El cas enrareix la relació entre les dues potències.
Barcelona.Abans que Dominique Strauss-Khan segui al banc dels acusats -està previst que avui se celebri l'audiència per demanar la llibertat sota fiança-el secretari del tresor nord-americà, Timothy Geithner, deia ahir que "no està en posició de dirigir el Fons Monetari Internacional". Els Estats Units són el primer contribuent del Fons i aquestes declaracions van ser ràpidament titllades de "pressió de Washington" per la premsa francesa, i contrastades amb la posició del Japó, segon inversor de l'organisme, que ahir va dir que era massa d'hora per parlar de la successió.
Les imatges de Dominique Strauss-Kahn sortint emmanillat de la central de policia de Nova York, i la publicació de la seva fitxa policial, han commocionat França. Una enquesta feta l'endemà de la detenció per un presumpte intent de violació revela que la reacció majoritària ha estat d'incredulitat: un 57% dels enquestats pensen que el director de l'FMI (i l'home més ben situat per plantar cara a les urnes a Sarkozy) ha estat víctima d'un complot. Entre els votants del Partit Socialista el percentatge s'eleva a un 70%. Només tres de cada deu enquestats rebutgen les teories conspiratòries.
Al marge dels debats sobre la seva culpabilitat, hi ha un sentiment d'ultratge i un consens a reclamar la presumpció d'innocència, en un país acostumat a tapar els escàndols sexuals dels seus líders polítics. Jack Lang, diputat socialista, va parlar a la popular emissora Europe 1 de "linxament i acarnissament mediaticojudicial" i va afirmar que "alguns magistrats, el fiscal o la jutge han volgut aprofitar-se d'un francès, un francès que és conegut".
"És aviat per saber si el cas Strauss-Kahn augmentarà el sentiment antiamericà a França", apunta el sociòleg Philippe Roger, autor d'un extens estudi sobre l'antiamericanisme gal. Roger explica les causes d'aquest sentiment, un cas pràcticament únic a Europa: "Hi ha una rivalitat històrica per reclamar la paternitat de la democràcia moderna, també la pèrdua de pes de França en l'escena internacional davant l'hegemonia nord-americana i finalment un factor cultural propi: una elit intel·lectual que considerava els seus valors amenaçats pels EUA i que ha creat un antiamericanisme de dalt a baix".
La pujada al poder d'Obama va tenir efectes balsàmics, després que les relacions bilaterals arribessin a un dels moments més baixos amb el boicot de productes francesos als EUA pel veto de París a la guerra de l'Iraq. "Però ara ja ningú parla d'Obama, si no és per dir que les seves promeses han quedat en no res", assenyala el sociòleg.
Tòpics i prejudicis
En qualsevol cas, un estudi recent revela que els informatius francesos donen un tractament negatiu i tòpic als EUA. L'escriptora americana resident a París Harriet Welty ha resumit en dues novel·les els estereotips més recurrents: pels americans els francesos no volen treballar, són aliats de poc fiar, desagraïts , arrogants i anticlericals; pels francesos els ianquis són prepotents, violents i materialistes. Per contra, més de la meitat de francesos reconeixen que tant França com els EUA es beneficien de la globalització davant de la competència asiàtica.
