THE NEW YORK TIMES / WASHINGTON.L'administració nord-americana sospesa la possibilitat d'accelerar encara més la retirada de les seves tropes de l'Afganistan i fer tornar l'any que ve a casa 20.000 soldats més dels previstos. Una intenció que corrobora el convenciment portes endins de la Casa Blanca que la missió en aquell país ha arribat a un punt de no-retorn.
Fa temps que la idea de fer tornar més soldats abans d'hora es debat entre els col·laboradors que envolten el president Obama, però tot plegat ha pres un nou impuls després dels dos sotracs que ha patit la missió en aquell país: l'assassinat de setze civils afganesos diumenge a mans d'un sergent nord-americà i la crema d'alcorans el mes passat per part de les tropes dels EUA, que ha aixecat les ires de molts fidels.
El president Obama es va referir ahir per primer cop en públic a la matança de diumenge, que va qualificar de "xocant" i "inacceptable". "Els Estats Units es prenen aquest cas tan seriosament com si fossin els nostres ciutadans, els nostres infants, els que haguessin estat assassinats", va dir Obama.
Qualsevol intent d'accelerar la sortida de l'Afganistan toparia amb la ferma oposició dels comandaments militars nord-americans, que volen mantenir l'actual contingent de tropes fins al 2014, quan està previst donar per acabada la missió. Una resistència que posa Obama en el dilema de com accelerar una retirada cada cop més caòtica i mantenir al mateix temps una imatge d'èxit per a l'OTAN i per al poble nord-americà.
Els EUA tenen ara 90.000 soldats a l'Afganistan i està previst que al setembre en tornin 22.000. Encara no hi ha data per a la retirada de la resta de 68.000 efectius que quedaran allà fins al traspàs del control del país a l'exèrcit afganès el 2014. L'única referència oficial és que serà una retirada "progressiva".
Segons fonts de la Casa Blanca, el Pentàgon i el departament d'Estat, hi ha tres opcions sobre la taula per fer tornar les tropes abans del que estava previst. Una, la que defensa l'assessor nacional de seguretat, Thomas Donilon, seria replegar 10.000 soldats al desembre i després entre 10.000 i 20.000 més el juny del 2013. Una segona opció, la del vicepresident, Joe Biden, passaria per una retirada d'efectius més àmplia i que equips d'operacions especials facin atacs selectius quan calgui. La tercera, la dels comandaments militars que volen mantenir el màxim contingent de tropes a l'Afganistan fins al final i que qualsevol retirada no es faci abans de finals del 2013 per afrontar l'estiu -l'època amb més inestabilitat- amb prou efectius.
Obama i Cameron en parlaran
El president nord-americà va assegurar ahir que els incidents en què s'ha vist involucrat l'exèrcit dels EUA no alteraran el calendari per posar punt final a la guerra a l'Afganistan. Obama rebrà avui el primer ministre britànic, David Cameron, a la Casa Blanca i està previst que tractin la situació en aquest país, on la setmana passada van morir en un atemptat sis soldats britànics.
De la fragilitat que viu l'Afganistan en dóna mostra l'atac que va patir, ahir mateix, la delegació governamental que investiga l'assassinat múltiple de diumenge quan visitava el lloc on van passar els fets.
