Publicitat
Publicitat

LA FI D'UNA INVASIÓ

Obama dóna per acabada la guerra i anuncia que per Nadal totes les tropes seran a casa

Els EUA es retiren de l'Iraq

S'acaba la invasió de l'Iraq. Amb l'anunci de retirada de les seves tropes, els EUA tanquen un dels fronts de guerra a l'exterior. L'Iraq obre una nova etapa després de vuit anys sota domini nord-americà.

La llarga i agònica fi de la guerra de l'Iraq s'acabarà aquest desembre. "Tal com vaig prometre, la resta de les nostres tropes a l'Iraq tornaran a casa abans de finals d'any. Després de gairebé nou anys, la guerra dels Estats Units a l'Iraq s'haurà acabat", va dir ahir el president Barack Obama en una conferència de premsa a la Casa Blanca. Així, durant els pròxims mesos 39.000 soldats nord-americans deixaran el país del sud-oest asiàtic, i només en quedaran uns 160 per protegir l'ambaixada nord-americana.

El febrer del 2009, Obama ja va anunciar l'inici d'una retirada gradual de l'exèrcit que finalment ha estat més lenta del previst. De fet, la fi de la guerra s'ha proclamat diversos cops en els últims quatre anys i es va establir a finals del 2008, després d'un acord entre el govern iraquià i el president republicà George W. Bush, que anys abans va haver d'empassar-se les seves paraules, amb pancarta inclosa de "missió complerta", en un portaavions el maig del 2003.

Barack Obama va explicar que els Estats Units mantindran amb l'Iraq "una aliança ferma i duradora". Minuts abans, el mandatari va parlar a través de videoconferència amb el primer ministre iraquià, Nuri al-Maliki, que visitarà Washington aquest desembre. La decisió posa fi a mesos de negociacions entre les dues parts sobre les condicions del replegament. En un principi, els Estats Units aspiraven a mantenir un contingent a l'Iraq de prop de 5.000 militars després del 31 de desembre per desenvolupar missions de formació i operacions especials, però van renunciar-hi davant la reticència del govern iraquià de garantir la immunitat als soldats nord-americans. Tot i així, en els pròxims mesos Obama intentarà convèncer el primer ministre Al-Maliki de la necessitat de la presència de forces de seguretat nord-americanes per assegurar l'estabilitat del país.

Desenes de milers de morts

"L'últim soldat nord-americà creuarà la frontera amb el cap ben alt", va assegurar ahir el president Obama. Tot i així, els Estats Units tenen poc a celebrar. Una despesa militar de més de 700.000 milions de dòlars i 4.479 soldats americans i desenes de milers de civils morts és el balanç d'una invasió que va començar amb una falsedat -les armes de destrucció massiva no s'han trobat mai- i s'acaba amb una gran incògnita sobre el futur de l'Iraq. Amb la sortida del país, els EUA perden una posició estratègica important per controlar el Pròxim Orient i deixen la porta oberta a l'augment de la influència de l'Iran a la zona.

Crítiques dels republicans

Els republicans van criticar la retirada total que va anunciar Obama, ja que consideren que posa en risc la victòria aconseguida a l'Iraq. "La pregunta inevitable és si aquesta decisió és el resultat d'un simple càlcul polític o simplement d'una ineptitud en les negociacions amb el govern iraquià", va dir el precandidat republicà i exgovernador de Massachusets, Mitt Romney. Tot i l'oposició dels republicans, la crisi econòmica ha incrementat el sentiment aïllacionista entre els ciutadans nord-americans.

El president no veu cap risc en la retirada, va afirmar que es produeix "des d'una posició enfortida" i va apuntar que, un cop conclosa la guerra a l'Iraq, es continuarà la retirada que ja es va iniciar a l'estiu a l'Afganistan i que està previst que es completi el 2014. "Un cop mort Bin Laden, ara ens centrem a fer tornar totes les tropes que tenim en aquest país cap a casa", va explicar. Obama també es va voler apuntar com un èxit del seu govern l'alliberament de Líbia i la caiguda de Gaddafi gràcies a l'aliança multilateral que va promoure en el si de l'OTAN.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT