El mestre, per si sol, ha de transmetre valors i ser un exemple"

Eduard Miró (Barcelona, 1959) és poeta, mantenidor constant i perseverant dels Jocs Florals de Perpinyà, agitador cultural sense descans, dels que consideren que la feina per la llengua i la literatura catalanes s'ha de fer des de baix, incentivant els més petits, els nens i nenes de les escoles de primària. I així ho fa des del Col·legi Miró, una escola que va fundar el seu pare en un entorn, al carrer Cristòfol de Moura de Barcelona, al barri del Poblenou, encara necessitat de referents en català. Miró és autor de diversos llibres de poemes, com Perfum de Silenci (1997-2004), i ultima la publicació de l'últim recull, Morir d'amor a Tavertet, al capvespre . I és un dels protagonistes del documental Entre dos gegants, una cultura que es nega a morir , sobre el català a la Catalunya Nord, on apareix el recentment traspassat Jordi Barre. Però el Col·legi Miró, un centre concertat, acaba de rebre ara un altre reconeixement, diferent als premis literaris que els seus professors i alumnes acumulen. Ha guanyat el premi Valors de Futur que organitza entre totes les aules de primària de Catalunya el BBVA per "la seva originalitat i la implicació dels alumnes en l'activitat".

Amb quin projecte ha guanyat el Col·legi Miró el premi Valors de Futur del BBVA?

Sempre hem treballat amb els alumnes sobre valors, que crec que és el que s'ha de fer a primària. Totes les escoles, a més, per llei, han de fer, durant una setmana, un treball multidisciplinar, en què s'impliquen tots els professors. I aquest any es va triar, per a tercer de primària (el treball es feia a cada curs), que és el que ha guanyat, la fàbula de la cigala i la formiga. Es va arribar a la conclusió, amb la participació de tots els alumnes, que la cigala i la formiga s'havien d'entendre, i que, potser, a les formigues els calien algunes estones d'esbarjo, i no treballar en excés, i que a les cigales no tampoc no els convenia descansar massa. Cada criatura triava un paper -cigala o formiga-, defensaven perquè havien fet la tria, i anaven acostant posicions fins a la conclusió que et deia. La idea és que cadascú ha de fer el que millor pot fer i que tothom es mereix segones oportunitats. Que la cigala, si sap tocar molt bé el violí, pot muntar una festa per a les formigues quan sigui necessari! Els nanos van fer un còmic, després de veure la pel·lícula de Walt Disney, i els dibuixos es van penjar a la web. Tot el projecte és el que va resultar guanyador.

En què va consistir el premi?

El mateix fet del premi és un valor en sí mateix. El BBVA va organitzar a l'escola un acte lúdic, amb partits de futbol i amb totes les classes, no només els de tercer, amb jocs de taula amb preguntes sobre valors, i amb la participació també dels pares. I els van regalar El Petit Príncep, que per mi és un llibre molt important.

Amb l'experiència d'educar i treballar amb nens i nenes de primària, quin són els valors que més els impregnen?

Hi ha un fet curiós, o potser no tant però molt important, i és que quan dibuixes una escala de valors a la pissarra, i això ho hem fet en anteriors treballs i aquest any amb els de sisè, els alumnes no trien els diners com a primer objectiu, no els posen al capdamunt de la llista, sinó que per ells el més prioritari és que els donin temps, que els seus pares els dediquin temps.

Per tant, quin paper ha de tenir l'escola per generar valors, en un moment de gran debat sobre el repartiment de papers també amb la família?

Jo crec, sincerament, que a l'escola calen menys matemàtiques i més valors. Que els mestres han de ser una figura important, que s'han d'identificar amb valors. Aquí som una escola d'inspiració cristiana, fem religió, però el que fem va molt lligat a l'ètica, a l'assignatura d'educació de la ciutadania. Són valors com la solidaritat, l'estalvi, el respecte a la diversitat i la identitat.

Pel que fa a la identitat, aprofita la seva dedicació a la poesia, a la literatura. Com hi ajuda?

En un entorn castellanoparlant, d'immigració, el que fem ajuda molt. Animem als alumnes a fer treballs, a fer les coses que fan millor, i ens presentem a molts premis. Jo sóc mantenidor dels Jocs Florals de Perpinyà, i m'ho crec i ho aprofito per impulsar el que fan els meus alumnes. La llengua, per mi, es defensa així. I als pares els agrada tota aquesta dedicació a la llengua catalana, i a la poesia.

I el paper de la família?

És fonamental, però torno a reivindicar que els valors també han de ser presents a l'escola. Més valors i menys matemàtiques.

En aquesta escola hi veig moltes pissarres. I la innovació? Reivindica l'escola tradicional?

No es tracta de reivindicar l'escola tradicional, però crec que hem passat a l'altre extrem. Els mestres han tingut molts i molts problemes amb la pissarra digital i els ordinadors, m'ho diuen des de l'escola pública. Jo crec que s'ha d'equilibrar aquesta qüestió, al marge de si ara hi ha o no retallades. La imatge visual que ofereix la pissarra, pel que fa a les faltes d'ortografia, i per a tot, és important. El mestre per si sol ha de transmetre valors i ser un exemple.