D' americana i pantaló, amb les sabates enllustrades i la bona planta de sempre, Eduardo Mendoza es prepara per començar el Sant Jordi com el gladiador que surt a l'arena. Des que la seva novel·la Riña de gatos va guanyar el Planeta sabia que el Dia del Llibre hi hauria bufetades per aconseguir la seva signatura.
10.45 h Treu la ploma i el somriure a plaça Catalunya
Encara queda un quart d'hora per començar a fer gargots als llibres, però Mendoza ja es col·loca a la poltrona que li han assignat els de l'Abacus, a la paradeta de davant del Banc d'Espanya. "No sé si avui es vendran gaires llibres -diu el novel·lista, amb una pena entendridora-. Però us puc assegurar que es faran moltes fotografies. No és que jo sigui especialment supersticiós, no sóc dels que pensen que quan et fan una foto et treuen l'ànima, però em fastigueja aquest paperot". Tanmateix, Mendoza és tot un senyor, i no diu que no a una sola càmera. Deu minuts abans de l'hora desenfunda una estilogràfica Pilot V-Pen i comença a rebre els seguidors. A la seva dreta, Bea Cabezas, autora de La ciutat vertical, s'acaricia la panxa d'embarassada. A les 11, una mica atabalada, Rosa Regàs ocupa la cadira de l'esquerra, treu de la bossa l'èxit de vendes del nonagenari Stéphan Hessel Indignez-vous -en francès- i comença a llegir a través de les seves ulleres blaves. Seient al costat d'un peix gros no es fa negoci.
13.30 h Converses amb Paul Preston i amb una ' groupie' polonesa
Gairebé mitja hora més tard del previst, Mendoza agafa un taxi -gràcies a la valuosa ajuda d'un casual- que puja pel carrer Balmes i l'apropa a la parada de la Central. A aquesta hora ja s'ha trobat amb uns quants fans i ha signat prop d'un centenar de llibres. "En un dia com aquest es creen tantes microrelacions que acabes esgotat". Però hi ha lectors i lectors. Mentre signava a El Corte Inglés de Portal de l'Àngel ha coincidit amb l'hispanista britànic Paul Preston. Els dos autors han compartit un magnífic moment i han tancat la seva trobada amb un intercanvi de llibres i dedicatòries. Però gairebé no té temps de recordar-ho quan Laura Franch -la representant de Planeta que l'escorta tot el dia- dóna tanda escrivint números al revers dels punts de llibre de La Central. Esgarrapa uns segons per saludar Rosa Montero i Enrique Vila-Matas, però ja hi ha uns quants anònims que li reclamen atenció lloant la seva obra. " Sin noticias de Gurb em va marcar molt" i "A l'institut em van fer llegir El misterio de la cripta embrujada i, des d'aleshores, t'he seguit incondicionalment". Amb un castellà impecable marcat per un xic d'accent, una jove amb la cabellera negra fins als malucs li planta al davant set edicions poloneses de les seves novel·les. " Miasto cudów , Prawda o sprawie Savolty ..." llegeix Mendoza. "A mi el que sempre m'ha agradat és la traducció d' El año del diluvio: Rok Potopu ".
17.00 h Una mica més de dues hores de dolce far niente
A quarts de tres, un taxi l'ha dut cap a l'hotel Casa Fuster per compartir taula amb la rècula d'autors de can Planeta, i amb l'alcalde Jordi Hereu. Segons diu, el bufet era abundant, tot i que abans de les quatre s'ha retirat a fer una becaina per agafar forces per a la tarda. La càrrega de la primera Pilot V-Pen s'ha acabat a mig matí -només li ha calgut un gest ràpid de canell per treure'n una altra d'idèntica-, i això significa molta tinta vessada. Ara arriba puntual al quart stop de la gira: la Llibreria Catalònia. I comença la tarda.
20.35 h L'última Pilot V-Pen i el 6 a 3 del Madrid-València
Fa mitja hora que ha hagut d'encetar la tercera ploma del dia quan estampa l'última firma. Fa rodar els canells, estira l'esquena i fa un gemec de cruiximent per últim cop. És un home lliure. L'editorial calcula que ha signat uns quatre-cents llibres en tota la jornada. I la tarda ha estat més extasiant que el matí. De la Catalònia s'ha desplaçat a les barraques de la llibreria Laie, i ha tancat l'últim volum dedicat a la Casa del Llibre. Laura Franch li dóna les gràcies i l'acomiada. Però li dóna una última nova -la pitjor del dia-. El Madrid ha guanyat al València amb un 6 a 3 insultant. Una mica frustrat, Mendoza se'n va cap a casa. Sort que per a la literatura el dia ha estat millor que per al futbol.
