Egipte i Bahrain, bons clients de la indústria militar espanyola

BARCELONA.El govern espanyol va autoritzar l'any passat la venda de municions a Bahrain per un valor de més de sis milions d'euros, justament quan el seu exèrcit, en col·laboració amb les tropes saudites, entrava a mata-degolla a la plaça de la Perla, a Manamah. Les forces de seguretat que reprimien protestes populars a Egipte, Oman i el Marroc, així com els mateixos saudites, també van alimentar l'any passat els seus arsenals amb armes de fabricació espanyola. La comissió interministerial que autoritza les exportacions de material militar va donar llum verda el primer semestre del 2011 a contractes de venda d'aeronaus, vehicles militars, municions, bombes i tecnologia susceptible de tenir un ús militar en tots aquests països. També es van signar acords de venda amb estats en conflicte, com el Pakistan, l'Índia, Turquia, Israel i Colòmbia.

En un informe presentat al Parlament el 20 de gener, la secretaria d'estat de Comerç Exterior lloa la "ràpida reacció" del govern espanyol a la Primavera Àrab: es van "revisar" les llicències d'exportació d'armes als països en què es van produir revoltes i es va suspendre temporalment la signatura de nous contractes. La suspensió (que incloïa el material antidisturbis) es va anul·lar l'11 de maig. Una data que el ministeri no sap justificar, i més tenint en compte que fins avui les protestes en aquests països continuen reprimides. El govern es limita a dir que, des d'aleshores, "les noves sol·licituds se sotmeten a un escrutini especial".

En aquest període es va cancel·lar una venda de mil ulleres de visió nocturna a Líbia, amb 301 accessoris per valor de 7,8 milions d'euros, i una tramesa d'onze ulleres més "amb valor 0 perquè es tractava d'una mostra", apunta l'informe.

"Quan es veu el contingut dels contractes es constata que eren un tipus d'armes que es podien fer servir directament contra població civil", denuncia Jordi Calvo, investigador del Centre d'Estudis per a la Pau Delàs, de Justícia i Pau. "Espanya vulnera la llei, que prohibeix exportar a països en conflicte. Nosaltres fem servir el criteri de diversos centres d'estudi de prestigi, però ningú sap en què es basa el govern per decidir", afegeix.

Aquí entren casos de països en conflicte obert, com Colòmbia, que va comprar a Espanya avions militars i munició, i Veneçuela, amb qui manté un conflicte latent pel desplaçament a la frontera entre els dos països de les bases de les FARC. També han continuat les exportacions a l'Índia (vaixells de guerra i equips electrònics militars), al Pakistan (equips d'entrenament militar) i a Turquia, tot i la repressió continuada contra els kurds, que l'any passat es va traduir en uns quants atacs mortals. Israel va comprar municions, explosius i components electrònics.

Secrets d'estat

Calvo alerta que les dades tampoc no demostren tota la veritat, perquè el govern es reserva el dret d'aplicar el secret d'estat, per motius de seguretat nacional, a determinades exportacions. A més, l'investigador es mostra preocupat per l'arribada de Pedro Morenés, exdirector de MBDA, el principal fabricant espanyol de míssils, al ministeri de Defensa. "La indústria armamentística sempre ha estat un lobi i ara el lobi el tenim al ministeri", conclou. "Una bona manera d'augmentar les exportacions és relaxar els criteris d'aplicació de la norma", adverteix.

El volum de la venda d'armes espanyoles gairebé es va duplicar l'any passat respecte al mateix període del 2010, perquè es van signar operacions d'alt cost, com la venda de vaixells de guerra i d'aeronaus. Més de la meitat de les exportacions es van destinar a membres de la UE i l'OTAN. La resta, a 37 països.