PRIMAVERA ÀRAB
Crònica 23/11/2011

Egipte accelera la transició

Els militars que governen Egipte acceleren la transició i faran les presidencials abans del juliol. Però els manifestants de la plaça Tahrir no en tenen prou i reiteren que l'exèrcit ha de deixar ara el poder.

Sergi Cabeza
3 min
TORNA LA INDIGNACIÓ AL CARRER
 Manifestants egipcis traslladen en moto a l'hospital més pròxim un jove ferit durant la multitudinària protesta a la plaça Tahrir del Caire contra la junta militar ahir, en el quart dia consecutiu de mobilitzacions de la segona revolta egípcia. 
 El poble vol que els militars traspassin el poder a una autoritat civil.

EL CAIRELa junta militar que governa Egipte va accelerar ahir el calendari pel traspàs de poder a un nou govern sorgit de les urnes. En un discurs que va recordar els últims que va fer Hosni Mubàrak abans de ser derrocat, el mariscal Mohamed Tantaui -que encapçala el govern transitori- va anunciar que el país tindria un president abans del mes de juliol vinent. És un intent a la desesperada de satisfer les demandes de les desenes de milers de manifestants que, des de dissabte, han fet seva la plaça Tahrir del Caire demanant als militars que abandonin el poder. I hi van continuar ahir.

"Vés-te'n, vés-te'n". Aquest va ser el clam dels manifestants quan el mariscal Tantaui va acabar un esperat discurs a mitja tarda en què va anunciar que acceptava la dimissió del primer ministre i el govern en ple i que les eleccions legislatives que està previst que arrenquin dilluns que ve, dia 28, es mantenen. No va esmentar l'altra gran demanda de Tahrir, la supressió dels principis constitucionals que donen poders especials a l'exèrcit sobre els seus afers, inclòs el pressupost, sigui quin sigui el color del pròxim Parlament.

Tantaui va assegurar que estan "desitjosos de cedir el poder a un govern escollit democràticament" i fins i tot va deixar oberta la possibilitat de celebrar un referèndum sobre la legitimitat del mandat militar. Però res no va convèncer els manifestants de la plaça Tahrir, on ahir van continuar els enfrontaments amb les forces de seguretat. Des de dissabte hi ha hagut un mínim de 33 morts "la majoria per ferides de bala", segons el vicedirector de la morgue del Caire, Taher Abu Saif. El mariscal va defensar l'actuació de l'exèrcit dient que "mai mataria un ciutadà egipci".

Tahrir, com al gener

Els disturbis ininterromputs al centre del Caire han augmentat la pressió popular contra el règim militar. I la dura repressió ha fet que més i més gent s'afegeixi cada dia a la crida unànime, com durant la revolta del gener, contra el líder militar. Rami Abadir, activista ferit al peu durant les protestes d'aquests dies va assegurar ahir que "el discurs de Tantaui és igual al de Mubàrak abans que plegués".

La lluita contra el Cos Central de Seguretat, un grup paramilitar antidisturbis que funciona sota les ordres del ministeri de l'Interior, ha provocat almenys 2.000 ferits a la capital, i ha tornat a posar en marxa un efectiu sistema popular de primers auxilis amb milers de voluntaris que ja es va veure a principis d'any.

Els quatre punts de primers auxilis establerts a la plaça Tahrir s'han abastit de medicines, mantes i aliments gràcies a les crides a la solidaritat que s'han fet. Un sistema de motocicletes portava els ferits més llunyans a les clíniques improvisades i un grup de voluntaris ruixava amb solucions líquides els que tornaven de la primera línia dels enfrontaments, al carrer Mohamed Mahmud, amb els ulls cegats pels gasos lacrimògens.

Tot i les reserves dels partits polítics a donar suport a la protesta, la plaça Tahrir estava plena d'islamistes, liberals i cristians; d'egipcis en harmonia.

Saad Ibrahim, imam salafista d'una mesquita d'Alexandria, va dir ahir que "l'exèrcit és Mubàrak" i va refusar diferenciar-se de la resta de manifestants per motius religiosos, amb l'argument que tots els egipcis "són un". Ali Hassan, comptable de 35 anys, va respondre sobre la seva orientació política dient: "Això no és important ara mateix, estem tots junts". Farida, que ruixava els ulls de la gent cegats pels gasos, assegurava que ho feia perquè era una obligació: "Ells són egipcis, jo sóc egípcia. Per això he d'ajudar-los".

stats