LA TRANSICIÓ EGÍPCIA
Crònica 19/11/2011

Egipte surt al carrer contra la tutela militar de la transició

Nou mesos després de la caiguda de Mubàrak, desenes de milers d'egipcis omplen de nou Tahrir. Aquest cop, però, el perfil ideològic dels manifestants dista molt dels joves activistes laics del febrer.

Ricard González
3 min
Egipte surt al carrer contra la tutela militar de la transició

EL CAIREDesenes de milers d'egipcis van tornar a omplir ahir la plaça Tahrir per demanar a l'exèrcit que compleixi la seva promesa d'entregar el poder a un govern civil. No obstant això, a la plaça, epicentre de la revolució, s'hi podien observar alguns canvis importants. No només eren diferents el contingut dels eslògans i els cartells satírics en referència al dictador caigut, sinó també el perfil ideològic dels manifestants.

Demostració de força

Aquesta vegada els islamistes lideren la manifestació

Mentre que al febrer van ser els joves activistes laics els que van liderar el moviment revolucionari, ahir hi havia una majoria clara d'islamistes, molts vinguts d'altres parts del país en autocar, tota una demostració de força a només deu dies de les primeres eleccions lliures. Després de quasi mig any absents de les mobilitzacions populars al carrer, els Germans Musulmans, el principal partit islamista egipci i el gran favorit a les eleccions legislatives, van decidir escenificar ahir un pols amb la junta militar que administra el país, a causa de la presentació fa un parell de setmanes d'un document que atorga poders especials a l'estament militar, com ara que el seu pressupost serà secret, i blinda la seva tutela de la vida política del país.

Expectatives islamistes

No volen ser secundaris en la redacció de la Constitució

Els islamistes, enardits per la victòria dels seus correligionaris a Tunísia i ben convençuts de ser capaços de repetir la fita, rebutgen categòricament ser relegats per l'exèrcit a un rol secundari en la redacció de la nova Constitució. "És inacceptable que els militars se situïn per damunt de la voluntat popular i ens vulguin imposar dictats. La gent vol una democràcia de debò", explica a l'ARA Khaled Abdel Aziz, un dels líders al Caire del partit Llibertat i Justícia, la nova marca electoral dels Germans. Un activista islamista assegut al seu costat fins i tot s'atrevia a fer un pronòstic: els Germans aconseguiran el 40% dels escons, i els salafistes, els islamistes radicals reunits en la plataforma Nour, entre un 15% i un 20%.

L'altre model turc

Assenyala l'exèrcit com a àrbitre polític i garant del laïcisme

Arran de l'esclat de la Primavera Àrab, analistes i periodistes han especulat sobre la possibilitat que els països àrabs segueixin l'anomenat model turc, personificat pel primer ministre, Recep Tayyip Erdogan, que consisteix en una síntesi entre principis democràtics i la identitat islàmica. No obstant, s'ha fet palès que l'exèrcit té en ment un altre "model turc", el que va cristal·litzar en la Constitució de Turquia del 1982, després d'un cop d'estat militar el 1980. Les semblances entre els documents són notòries, ja que assenyalen l'exèrcit com a últim àrbitre del sistema polític i garant de la naturalesa laica de l'estat.

Diferència institucional

A Egipte el poder judicial és conservador i islamista

No obstant, alguns comentaristes polítics creuen que el model turc no és aplicable a Egipte, ja que la seva realitat social i política és força diferent. "Potser el Consell té aquell model al cap, però la realitat institucional a Egipte és força diferent. A Turquia el poder judicial també jugava un paper fonamental en la defensa de la laïcitat. En canvi aquí és força conservador i té simpaties islamistes", sosté l'analista polític Ashraf Radi. Del que pocs dubten és que el perfil del futur sistema polític egipci serà fruit del pols que lliuren les seves dues forces més importants: els islamistes i l'exèrcit. Les forces laiques es troben dividides entre el rebuig al govern dels militars i la por que els islamistes imposin una teocràcia. Per això, alguns partits liberals van declinar participar a la mobilització d'ahir.

stats