Publicitat
Publicitat

PRIMAVERA ÀRAB

Massiva manifestació a Tahrir mentre els partits polítics debaten el boicot als comicis

Egipte manté el pols amb l'exèrcit a pocs dies de les eleccions

Els egipcis no s'aturaran fins que no caigui la junta militar. Dilluns arrenquen les primeres eleccions post-Mubàrak i els partits polítics debaten la possibilitat de boicotejar els comicis.

Durant els últims dies, la junta militar ha qüestionat la representativitat dels milers d'activistes que han combatut les forces de l'ordre al centre del Caire. "Egipte no és Tahrir, ni el carrer Mohamed Mahmud", va dir dijous en to desafiant el general Mohamed Mojtar, un membre de la junta militar que administra Egipte des de la caiguda del rais Hosni Mubàrak.

Ahir la cúpula militar va rebre una resposta clara per part del poble egipci: la plaça Tahrir es va quedar petita en la manifestació més multitudinària dels últims mesos, mentre que la manifestació convocada en suport de la junta va reunir només unes 5.000 persones a la plaça Abbasiya, en un altre barri del Caire. A més, a totes les grans ciutats del país, milers de persones van sortir també al carrer en suport de la revolució.

Després de dos dies de treva entre els joves activistes i les forces de l'ordre, Tahrir va recuperar ahir la seva cara més lúdica. L'olor de les crispetes i els moniatos va substituir la del gas lacrimogen dels últims dies, i milers de persones de totes les edats i condicions van poder caminar tranquil·lament per l'emblemàtica plaça, decorada amb cartells que incloïen les fotografies dels "màrtirs" de la segona onada revolucionària. A l'entrada del carrer Mohamed Mahmud, la línia del front de batalla i on han mort bona part de les prop de 40 víctimes dels últims dies, una gran pancarta la rebatejava com "El carrer dels màrtirs".

A banda de deslegitimar els manifestants, l'estratègia de la junta militar que presideix el mariscal Hussein Tantawi se centra en la celebració de les eleccions legislatives d'acord amb el calendari previst, que estableix que la primera ronda tindrà lloc dilluns.

Amb les eleccions, la cúpula de l'exèrcit vol mostrar tant a la societat egípcia com a la comunitat internacional el seu compromís amb la democratització del país, sense haver d'entregar immediatament el poder a un govern civil, tal com demanen els joves revolucionaris.

A només dos dies dels comicis, partits polítics i activistes encara debaten la conveniència d'ajornar les eleccions, o boicotejar-les si acaben duent-se a terme. "Ara no és moment per a eleccions. No hi ha la seguretat necessària i, a més, seria una falta de respecte cap a les víctimes de la revolta", sosté Ehab Ellethy, de 35 anys, gestor d'una petita empresa. "Jo dilluns no penso anar a votar", conclou.

Aquesta és l'opinió de la majoria d'activistes reunits a Tahrir, així com també d'alguns partits laics, com el Partit Social Demòcrata. En canvi, els partits islamistes aposten per la celebració dels comicis, i ahir no van donar suport a la concentració de Tahrir. Els Germans Musulmans, el principal partit islamista egipci, va justificar la seva posició argumentant que ajornar les eleccions podria "provocar el caos", i només serviria per prolongar el govern militar.

No obstant això, molts observadors polítics creuen que la pressa dels Germans per dur a terme les eleccions respon al seu convenciment que obtindran una gran victòria. A diferència de la majoria de partits laics que han estat creats durant els últims mesos, els islamistes tenen una llarga història i una poderosa organització a tot el país. Per tant, és el que es veu menys afectat pel fet que els disturbis dels últims dies hagin impedit la realització d'una campanya electoral normal. De fet, la majoria de candidats van optar el cap de setmana passat per suspendre tots els seus actes de campanya.

En canvi, el consens és total entre els principals partits, tant islamistes com laics, en el seu rebuig a Kamal al-Ganzuri, el candidat escollit per la junta militar per formar un nou executiu. Al-Ganzuri, de 78 anys, ja va exercir de primer ministre entre els anys 1996 i 1999, sota el règim de Hosni Mubàrak. En un missatge televisiu emès ahir, Al-Ganzuri va assegurar que tindrà uns poders "que excedeixen els de qualsevol mandat similar". No obstant, l'oposició està convençuda que també es convertirà en un titella a mans de la junta.

Per la seva banda, els EUA van posicionar-se ahir al costat dels manifestants, i van pressionar la junta militar perquè entregui el poder a un govern civil "el més aviat possible". "Els EUA creuen fermament que el nou govern egipci hauria de tenir una autoritat real de manera immediata", deia un comunicat difós ahir per la Casa Blanca.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT