Publicitat
Publicitat

NOVES MANIFESTACIONS PER AVUI Crònica

La cúpula militar fa costat a les reivindicacions de la revolta popular

Egipte pacta ua transició amb l'exèrcit

Hosni Mubàrak ha quedat aïllat. Envoltat d'un nou govern que arriba tard i és ple de figures impopulars, el president es va aferrar ahir al nomenament d'un nou executiu, mentre perdia el suport explícit de l'exèrcit que, després de set dies de protestes, va fer costat als manifestants amb un comunitat de suport a les "legítimes" reclamacions dels egipcis. Només unes hores abans de la "manifestació del milió", que l'oposició al complet ha convocat per avui, els militars van anunciar que no pensen fer ús de la força. Tot plegat, condicionat pels 100 dòlars a què ha aribat ja el baril de brent, a causa de la crisi.

L'exèrcit ja té la clau de la transició, el nou home fort de Mubàrak és un militar, el general Suleiman. La hipòtesi d'una transició política liderada per l'exèrcit, sempre ha estat en les travesses i en la ment i la voluntat de molts egipcis, a qui costa reconèixer cap líder fort entre els moviments opositors. S'han acabat les especulacions sobre el paper que jugaria l'exèrcit en un règim tocat de mort, paralitzat econòmicament i abandonat pels seus aliats occidentals.

Els últims dos dies, els voltants de la plaça Tahrir (Llibertat en àrab) s'havien convertit en un gran tauler de joc on els soldats i els tancs es movien segons ordres i estratègies desconcertants. De la tensió, a la camaraderia. Ahir al matí el perímetre de la plaça de la Llibertat va quedar segellat, l'exèrcit de terra es va desplegar, fusell en mà, al costat dels tancs.

Les protestes revifen
Filats i vehicles amb camions d'aigua vigilaven la principal via d'entrada a la concentració. Controls de documentació i limitacions en els accessos no van evitar que les protestes recuperessin la força i l'esperit dels primer dies. "Ens sentin orgullosos de ser egipcis avui, va cridar una dona, men tre la Nada, una noia de 21 anys que per primer cop trepitjava la plaça Tahrir des dels inicis de la revolta, es declarava emocionada .

Els egipcis van respondre a les demostracions de força aèries de diumenge omplin a vessar la gran circumval·lació que s'ha convertit en la "zona zero" d'un moviment unitari i transversal per fer caure un dictador cada cop més allunyat de la realitat.

Com una broma de mal gust, després d'haver espantat la població durant dies amb informacions sobre milers de presos fugits dels centres penitenciaris que es dirigien cap a la capital per seguir sembrant el pànic, Mubàrak va nomenar ahir com a nou ministre de l'Interior els fins ara responsable de presons, el general Mahmud Wagdy. La televisió oficial egípcia, que des de la sortida dels tancs al carrer està permanentment envoltada de blindats, va mostrar ahir imatges de la suposada captura d'alguns d'aquests presos.

Mentre les protestes s'escampen novament arreu del país, el règim continua obsessionat amb el missatge de la seguretat i ahir va tornar a treure la policia a alguns carrers de la capital, tot i que només van ser els agents de trànsit. Alguns els donaven la benvinguda i els demanaven on havien estat amagats les últimes 48 hores. Altres temien el retorn de la repressió violenta que va esclatar en els enfrontaments de divendres passat. "Si torna la policia amb les seves armes i el seu assetjament, tornarà la sang", amenaçava Mustafà Chalabi, que va anar ahir a la plaça amb el seu fill de set anys.

L'hora de la política
La revolta més important de la història recent d'Egipte no té un líder al capdavant. Els egipcis clamen per un règim democràtic allà on encara "no existeix ni tan sols el diàleg polític", així ho creu Haikal, periodista, antic membre dels governs de Nasser i Sadat, i un referent al món àrab. Hi ha un gran partit únic i vint-i-dues forces polítiques intentant fer-se un lloc. El frau electoral de les últimes eleccions legislatives del finals de l'any passat va ser una de la guspires de la protesta. Dels 500 escons d'un Parlament en mans del Partit Nacional Democràtic de Mubàrak, només 22 no han estat impugnats per la via judicial.

Ahir a la nit Hosni Mubàrak es va treure de la màniga una nova llista de promeses amb reformes econòmiques, constitucionals i polítiques que va anunciar el seu vicepresident, Omar Suleiman. "El president m'ha encarregat de contactar ràpidament amb totes les forces polítiques per obrir un diàleg sobre totes les qüestions referides a les modificacions constitucionals", va dir Suleiman en un evident canvi de to just el dia abans de la gran manifestació contra el règim.

Els Germans Musulmans
"Ha arribat el moment de decidir com gestionem el nostre país", deia ahir Ahmed Diab, un dels líders dels Germans Musulmans, que el règim va tenir detingut durant dos dies després de la revolta del Divendres d'Ira. El règim de Mubàrak els va assenyalar els últims dies com a culpables dels aldarulls i el caos que van esclatar després de la pregàries del divendres 28 de gener.

L'historial de violència dels Germans Musulmans durant els anys 90 i una por irracional entre els governs occidentals a una suposada islamització de la regió, es van convertir en l'excusa perfecta per mantenir dictadors amb mà de ferro que avui són desafiats al carrer, no pas per opositors polítics sinó pel poble que els reclama més drets. Una passejada per la plaça Tahrir ajuda a trencar idees preconcebudes. Egipte és un país plural en la religió, el color de la pell i les preferències polítiques. Ahmed Diab va visitar ahir el seus seguidors -fidels encara a un partit il·legalitzat- vestit amb trajo gris fosc, corbata blava i el rostre ben afaitat.

Després d'uns anys de debat intern, les noves generacions s'han imposat a la vella guàrdia i els Germans Musulmans -que precisament van escollir nou president del 16 de gener passat- han decidit jugar plenament la carta de la política i s'han afegit a la unió dels partit opositors entorn de la figura del premi Nobel de la pau i exdirector de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica, Mohamed ElBaradei. L'objectiu és celebrar eleccions lliures com més aviat millor i la gran incògnita és saber quin és el pes real dels Germans Musulmans en la societat egípcia. L'organització s'ha fet forta entre les classes més pobres oferint l'ajut que el govern ha negligit durant anys.

És present a les universitats i compta amb els suport d'una classe alta, educada, i "amb una visió més racional de l'Islam", explica la politòloga Amal Abu-Warda, conveçuda que "han de jugar un paper important en el nou joc democràtic", però és difícil que arribin al poder perquè "no són majoritaris en una societat tan diversa com l'egípcia". A la plaça Tahrir, conviuen totes aquestes realitats i cadascú, a la seva manera i des de les seves conviccions, intenta trencar el discurs de la por.

"Alguns mitjans només es concentren en aquest grup particular per afegir més por i això és fastigós", diu Ahmad Seddik, un jove traductor que conclou: "Egipte no vol un govern religiós, vol un govern laic que respecti un país tan divers".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT