Publicitat
Publicitat

La detenció de Mubàrak i dos dels seus fills tensa la solidesa de la revolta

Egipte passa la prova de foc

El derrocament del dictador Hosni Mubàrak és, sens dubte, el triomf de la revolució del poble egipci. No obstant això, la transició democràtica del país és encara un procés en marxa. Les manifestacions massives continuen cada divendres a la plaça Tahrir i avui se'n preveu una altra "per fer neteja de l'antic règim", diuen. Això i la detenció de Mubàrak i els seus fills dimecres posen a prova la solidesa del procés cap a la democràcia i el paper, fins ara modèlic, de l'exèrcit.

On és la transició?

No hi ha una nova generació de líders, persisteixen les velles cares

En aquesta revolució no han emergit nous rostres prometedors, els líders polítics que participen en el procés de transició democràtica són velles cares conegudes. La sang de la joventut ha bombat les artèries del canvi però corre perill d'anquilosarse. El referèndum sobre les reformes constitucionals del 19 de març, proposades pel govern interí, va guanyar amb un rotund , afavorint el Partit Nacional Democràtic i els Germans Musulmans.

Els partits liberals o els esquerrans, que es van oposar a les reformes, no van aconseguir convèncer l'electorat. Aquestes esmenes constitucionals van en detriment del pluralisme polític, ja que es mantenen els articles que afavoreixen la identitat islàmica com a nació i una legislació fonamentada en la xaria, a més de limitar la constitució de noves forces polítiques, ja que cal presentar almenys 5.000 signatures de potencials candidats en deu províncies del país.

Es pot radicalitzar?

Els islamistes han sortit al carrer i s'han apropiat del discurs liberal

El partit Justícia i Desenvolupament, la nova força política dels Germans Musulmans, gaudeix d'un vast suport entre la població egípcia. Potser una de les activitats no públiques de la junta militar és, precisament, contenir l'avanç dels islamistes. Negociacions que es porten a la rebotiga de l'alta autoritat militar com l'acord amb els Germans Musulmans de presentar llistes limitades de candidats i per evitar que arrasin en les properes eleccions. Ara es presentaran com una força política més i hauran de respectar la decisió de la majoria.

En aquesta revolució els islamistes van sortir al carrer i es van barrejar amb joves liberals a la plaça Tahrir. Aquestes trobades van ser positives perquè van poder experimentar amb nous punts de vista i obrir més la ment. En certa manera, aquesta és la imatge que volen donar ara, i per aquest motiu els seus líders es vesteixen de manera occidental i en el seu discurs parlen de respecte a les altres religions o d'igualtat de gènere.

Funciona la democràcia?

L'estabilitat és crucial perquè

es puguin celebrar les eleccions

Per l'analista Azmi Ashour, de la prestigiosa revista Democràcia , es considera fonamental el rol de l'exèrcit en la transició, que "s'ha compromès a lliurar el poder als civils en sis mesos". L'estabilitat durant aquest període és crucial perquè puguin celebrar-se eleccions al setembre.

La responsabilitat dels futurs dirigents és trobar el millor sistema de govern per establir i consolidar una democràcia. Perquè això funcioni és necessària una nova constitució i canviar el sistema presidencial parlamentari. Només així, amb un Parlament fort que pugui cessar un cap de govern mitjançant un vot de no-confiança, es podrà impedir que Egipte torni a caure en mans de dictadors. És un procés difícil en el qual es necessitarà tant el compromís de l'exèrcit conduir la transició de manera transparent com la responsabilitat de societat civil de participar en aquest procés perquè hi hagi un veritable canvi.

Quin rol tenen les dones?

El seu paper en política és mínim

i no hi ha intenció de canviar-ho

Durant les protestes al Caire, les dones treballaven al costat dels homes. Però quan es va celebrar el Dia Internacional de la Dona a la plaça de Tahrir (el 8 de març), només unes 200 dones al costat d'un grapat d'homes van instar el govern a tenir més representació femenina per construir el futur. La realitat és que el paper de les dones en la política egípcia és mínim. Només es va escollir una dona per al govern provisional i cap en el comitè encarregat de formular les reformes constitucionals. A les candidatures presidencials només hi figuren homes i la quota de 64 escons parlamentaris reservats per a dones s'ha abolit.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT