Egipte reprèn la pressió sobre els militars i exigeix reformes
Després del mes sagrat del Ramadà, en què la revolució va quedar a mig gas, milers d’egipcis van recordar ahir que encara hi ha molt a fer en la transició i abans de les eleccions de novembre.
El caireLa plaça Tahrir, al centre del Caire, va recuperar ahir el pols revolucionari després de 40 dies en què havia estat ocupada per les forces de seguretat de l'estat. Convocada per grups juvenils i partits d'esquerres i seculars, la manifestació va reunir milers de persones descontentes amb el paper del Consell Militar que regeix el país des de l'inici de la transició. Els grups islamistes, amb els Germans Musulmans al capdavant, van rebutjar afegir-s'hi.
El punt més conflictiu de la manifestació d'ahir es va viure als voltants de l'ambaixada d'Israel al Caire. Els manifestants van fer caure una part del mur que les autoritats hebrees van aixecar per protegir l'edifici de les protestes, acció que va deixar un balanç de 88 ferits després de la intervenció de les forces de seguretat, informa l'agència oficial Mena. L'escalada de tensió entre Israel i Egipte es remunta al mes passat, quan cinc policies egipcis van morir per un atac aeri israelià a la frontera entre els dos països.
A Tahiri, els manifestants reclamaven principal el canvi de la llei electoral. Tal com va dictaminar el Consell Militar, l'actual llei estipula que el 50% d'escons al Parlament siguin per a candidatures individuals, especialment a les zones rurals del país. Només l'altre 50% estarà reservat per a les llistes de partits basades en programes electorals concrets. "Volem que al Parlament hi hagi gent que representi un partit, un programa electoral, i no individus amb diners o influències que puguin guanyar vots de manera deshonesta", deia ahir Abd el Galil Mustafa de l'Associació Nacional pel Canvi. Els experts opinen que aquest sistema permetrà que molts membres de l'antic règim tornin al Parlament.
La manifestació d'ahir s'inclou en un seguit de vagues a tot Egipte. Durant les últimes setmanes, milers de treballadors de tots els rams s'han aturat per exigir millores salarials, contractes fixes i millors assegurances mèdiques. L'aturada més important ha estat la del servei de correus, organisme públic vital en l'economia egípcia que, a més de la distribució de les cartes, s'encarrega també de 200 tipus de transaccions comercials més. A Egipte hi ha pobles sense bancs, però no sense oficines de correus. També han fet vaga els treballadors de terra de la principal companyia aèria, professors, treballadors de l'automòbil, del sector energètic i funcionaris, i està previst que la setmana vinent s'hi afegeixin metges i 20.000 treballadors del tèxtil.
Color a la plaça
Els organitzadors demanaven un milió de persones a Tahrir, però el cert és que hi havia molt espai lliure, més que altres vegades. Tot i això, la gent es mostrava contenta de tornar al símbol de la revolta. Tot i que els partits salafistes (musulmans ultraconservadors) van rebutjar acudir ahir a Tahrir, Marwan, farmacèutic de 28 anys, s'hi va afegir "perquè al país hi ha moltes coses que s'han de canviar" i perquè els salafistes som una "tendència religiosa, però no seguim cap líder i tots tenim una manera de pensar que s'ha de respectar".
Mentrestant la majoria cridava a la plaça: "Acabem amb la dictadura militar", "salari mínim per als que viuen als cementiris i salari màxim per als que viuen en palaus", "Fora Tantawi (líder del Consell Militar, cridat a declarar aquesta setmana en el judici contra Mubàrak)" i "la revolució continua".
El govern de transició d'Egipte sap que el poble l'observa, i els egipcis estan disposats a tornar a la plaça Tahrir quan calgui si no s'escolten les seves demandes.
