Publicitat
Publicitat

NIT DE DISTURBIS

Enfrontaments entre musulmans i cristians al Caire s'acaben amb 12 morts i més de 230 ferits

Egipte reviu l'amenaça de la violència sectària

Sufocades durant molt de temps, les rivalitats sectàries han reaparegut de forma creixent des que la rebel·lió del febrer va acabar amb l'estat policial del rais Hosni Mubàrak. Ara amenacen la recuperació del sector turístic d'Egipte i l'estabilitat de la tan esperada transició cap a la democràcia. Una nit d'enfrontaments entre cristians coptes i musulmans es va acabar amb almenys 12 persones mortes, 232 de ferides -65 per impacte de bala- i dues esglésies incendiades. Ahir a la tarda es van reproduir els disturbis, amb enfrontaments amb pedres davant de la seu de la televisió estatal.

Les autoritats egípcies van prometre ahir respondre amb "mà de ferro" i van anunciar que hi haurà judicis militars per a les 190 persones detingudes, així com un increment de la seguretat als llocs de culte i lleis més contundents contra els que ataquin institucions religioses. El primer ministre interí va cancel·lar un viatge al Golf Pèrsic per presidir una reunió d'urgència.

Una nit llarga al barri d'Imbaba

Una aclaparadora força de seguretat, formada per centenars de soldats fortament armats i policia antidisturbis, va prendre ahir el barri d'Imbaba, al Caire, on es van produir els enfrontaments la matinada de diumenge. Es van desplegar per prevenir una represa de violència i van bloquejar l'accés a l'església que va ser l'epicentre de la batalla.

Els munts d'escombraries incendiats durant els enfrontaments encara cremaven hores després en aquesta xarxa de carrerons estrets i normalment bruts que s'anomena Imbaba. La minoria cristiana copta, que representa un 10% de la població egípcia, ha viscut al costat dels musulmans en aquest barri durant dècades, tot i que la zona també és famosa per la seva afinitat amb grups islamistes com els salafistes, partidaris d'una forma ascètica del fonamentalisme islàmic, i que segons els cristians estarien al darrere dels assalts a les esglésies de diumenge.

Tanmateix, testimonis d'ambdues parts van afirmar que els combats van ser entre un grup de joves del barri contra un altre per diferències tribals, no ideològiques, i que no semblava que hi hagués cap grup organitzat que liderés els combats. La violència sectària arriba després d'un temps de solidaritat entre els membres de les dues religions, que es van manifestar conjuntament a la plaça Tahrir. Es comprometien treballar per un nou Egipte.

Una dona, motiu de la disputa

Com en molts altres episodis de violència entre musulmans i cristians a Egipte, la picabaralla la van originar rumors sobre un matrimoni interconfessional. Els musulmans del barri van assegurar que una cristiana que volia deixar l'Església catòlica per casar-se amb un musulmà havia estat segrestada i retinguda contra la seva voluntat a dins de l'església de Santa Mina. Els cristians van titllar la història de ficció i van assegurar que no hi havia cap dona segrestada a l'interior de l'edifici.

Un grup de musulmans es van acostar a l'església per comprovar si la dona hi era. Dos joves cristians, en saber que els salafistes es dirigien cap a l'església, van reunir un grup de 500 homes més per defensar-la. I així van començar els enfrontaments. Intercanvi de trets, gas lacrimogen, pedres... Tot a les fosques a causa d'un tall elèctric. L'església encara fumejava hores després de ser assaltada.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT