Publicitat
Publicitat

Eleccions entre disturbis i repressió

Tahrir és la plaça que, per la força de la gent, va acabar fent caure el règim de tres dècades de Hosni Mubàrak a Egipte. Però avui corre el risc de convertir-se senzillament en símbol d'un bany de sang; en petites dosis, com si cada vida perduda no fos gran. El nou primer ministre d'aquesta trontollant transició, Kamal Ganzuri, qüestionat al carrer perquè ja havia estat cap de govern sota l'enderrocat Mubàrak, va dir ahir que els manifestants "no són els joves de la revolució" i va defensar l'actuació de l'exèrcit. Alguns testimonis suggereixen que a la plaça hi ha infiltrats que provoquen als militars. Hi ha qui qüestiona que el llarg procés electoral que viu a Egipte pugui continuar entre disturbis i violència. Però ajornar-lo pot ser entrar en el joc de la junta militar que ha agafat les regnes del país des de la caiguda de Mubàrak. Fa pocs dies un general membre d'aquesta junta deslligava els resultats dels comicis de "la voluntat del poble". Potser perquè a la primera fase electoral, van despuntar els islamistes.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT