Publicitat
Publicitat

Joan Coscubiela: "Em llevo a les sis del matí des dels 14 anys"

Arribo a les quatre en punt i ell ja hi és. Motxilla, paraigua, americana de vellut fosca i, a la solapa, el pin de la Confederazione Generale Italiana del Lavoro, el primer sindicat d'aquell país. En plena crisi, Joan Coscubiela torna a tenyir de vermell el verd d'Iniciativa. Remena el tallat enfadat amb TV3, perquè després de preparar-se durant sis hores la seva intervenció al Fòrum Europa, les úniques paraules seves al Telenotícies han sigut una resposta que li han demanat a corre-cuita a les paraules de Peces-Barba.

Té l'esperit de lluita del sindicalista i la rigorositat del professor universitari. Sempre amb la lliçó apresa. Mai cap concessió a la frivolitat. Una, potser: que li diuen Coscu. A internet podeu trobar El blog d'en Coscu, encapçalat per una cita manipulada del poeta Josep Vicenç Foix: "És quan corro que hi veig clar". Cinc maratons, 57 anys, primeres eleccions de cap de llista. La nostra conversa al bar de l'Hotel Villa Emilia dura 39' 03''. A continuació, les millors jugades.

1' Si ens llevem ben d'hora, ben d'hora...

"Em llevo a les sis del matí des que tinc 14 anys. De jove, treballava en un petit quiosc que tenien els meus pares a la Barceloneta. Me'n recordo que sortia de casa amb un mocador de fer farcells, carregat amb els diaris que havien sobrat del dia abans. Anava caminant fins als porxos de la plaça Palau, on feia el canvi amb els diaris del dia, tornava i obria el quiosc. Així tots els dies, de dilluns a diumenge. I així fins ara. He fet moltes coses diferents, però sempre m'he continuat llevant a les sis".

4' Eleccions el 20-N

"Per a mi el 20-N és una data molt simbòlica. La mort de Franco, el 1975, em va agafar a la mili, a Sant Climent Sescebes, i diguem que ho vam haver de celebrar molt íntimament. Però, a més, és el dia de la constitució de Comissions Obreres de Barcelona, el 1964. El meu pare en va ser un dels fundadors. Encara me'n recordo quan van venir a detenir-lo el febrer del 1965. Estava jugant al carrer. La meva mare treballava. Arriba el meu pare acompanyat d'uns senyors i em diu: "Pujo que vénen a arreglar la televisió". Evidentment, venien a registrar la casa. Al cap d'una estona torna a baixar i em fa un petó: "No et preocupis, que segur que la iaia ve en qualsevol moment".

Crec que la meva vocació política i de compromís neix aquell dia, quan jo tenia 10 anys. Quan el 1972 em detenen a mi, la meva mare devia pensar "una altra vegada, no". El seu nen, fill únic, amb 18 anys acabats de fer, seguia les passes del pare. Si el meu pare fos viu, crec que li agradaria que em presentés de candidat. Crec que sí. Tot i que ell era un esperit rebel, absolutament llibertari. L'antítesi de qualsevol espai de disciplina. Va tenir la gran sort de trobar en la lluita social una via per canalitzar la duresa de la vida que li va tocar viure des de petit".

11' El diputat Coscubiela

"No tinc ni la més remota idea de quants anys estaré en política. Tres mesos és una eternitat i quatre anys, una era geològica en política. Això sí: només sé fer allò amb què em sento a gust. Si no, ho he de deixar. He de dir que fins ara m'hi he sentit a gust. A part dels objectius polítics, me n'he marcat un de personal. Al final de la campanya, vull mirar-me al mirall i poder dir que em reconec. Que la campanya no m'ha canviat. Si la campanya em canvia, vol dir que els quatre anys al Congrés em destrossen".

15' Missatge a Duran

"Jo tinc una manera de ser que respecto tothom. Si els altres candidats són allà és per alguna cosa. Considero que l'homo més polític de tots és Duran i Lleida, però xoca radicalment amb el meu concepte de la política. Jo espero no haver d'arribar mai a fer coses com les que ha fet ell per motivar el vot. Sóc incapaç d'anar al fetge de la gent. La política és cor i racionalitat. El fetge n'hauria d'estar al marge. Duran expressa amb molta professionalitat un concepte de la política que no m'agrada, el dels lobis molt potents que actuen en la més absoluta clandestinitat".

19' El canvi

"¿Que hi ha treballadors que sempre han votat esquerres i que ara, desesperats per la crisi, poden votar el PP? A veure, dir que en democràcia una persona s'equivoca és un error. Però un dels riscos que existeix és que la gent opti per canviar però no per millorar. El canvi no sempre és a millor. També em fa por la resignació, sobretot de la gent jove. Aquesta fractura generacional s'ha d'acabar. M'he proposat vincular la democràcia representativa amb la democràcia participativa. El que és evident és que si existeix alguna possibilitat que el PP no tingui majoria absoluta, no serà pels socialistes, sinó per les altres opcions. Som el vot més útil".

30' Madrid, que vinc

"M'hi estaré dues nits per setmana. Això és el que m'han promès. Em diuen que hi ha bones ofertes d'aparthotels, que el cap de setmana es lloguen a turistes i entre setmana es poden ocupar bé de preu. Però encara no ho tinc decidit. Entre altres coses perquè fer-ho abans d'hora porta malastrugança. Tindré temps. Miraré que sigui a prop del Retiro, això sí. Dimecres i dijous vull córrer a Madrid i els altres dies, a Barcelona. Sempre a primera hora, ja t'he dit que em llevava a les sis. Comparteixo amb la meva companya l'afició de córrer. Si surto amb ella, ho aprofitem per parlar. Si vaig sol, com aquests dies de precampanya, córrer em serveix per preparar mentalment la jornada. Es deu produir un procés de connexió entre neurones. Quan entrenes a un ritme fluix, adquireixes una respiració amb què et sents molt còmode, que afavoreix la reflexió profunda. Espero poder córrer cada dia, també durant la campanya".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT