Torna a agafar el volant i troba que els carrils de l'autopista són estrets. Mira al seu voltant i ja no té una comitiva d'assessors al seu servei. A la seva butxaca descobreix una Blackberry " que pot fer moltes més coses que trucar". Mira la seva agenda i troba forats per recuperar l'hàbit de fer esport i passejar amb la seva esposa prop del mar. Un nou horitzó es perfila a la vida de Celestino Corbacho. Estrena escó al Parlament i una vida com a diputat ras de l'oposició que implica autoaprenentatge, però també l'oportunitat de participar de la política a un ritme més chill out i conciliador. Res a veure amb el dia a dia d'un ministre de Treball i Immigració que es va haver d'enfrontar al frenètic desencadenament de l'actual crisi econòmica.
"Sempre he tingut molts equips al meu voltant: el meu cap de gabinet, el cap de premsa, la meva secretària, els assessors... Ara sóc jo i les meves circumstàncies", confessa Corbacho a l'ARA. Quan a l'abril del 2008 José Luis Rodríguez Zapatero li va trucar per demanar-li que fos el seu ministre, no va tenir dubtes a respondre a la seva crida. Això sí, sense renunciar a una mínima vida a l'Hospitalet de Llobregat, la ciutat de la qual va ser alcalde durant catorze anys.
En els dos anys i mig al capdavant del ministeri, cada divendres el dirigent socialista i la seva dona agafaven l'AVE de les tres de la tarda cap a Barcelona i tornaven a Madrid el diumenge amb el de les cinc. De fet, Corbacho seguia tenint una intensa activitat institucional a Catalunya. "Els primers mesos els portes bé, però després d'un any es fa una mica feixuc. Amb el pas del temps la meva esposa va patir més les conseqüències de ser la dona del ministre. Per a ella tot va ser més sacrificat", explica l'exministre.
Primer va viure al mateix ministeri. Després es va traslladar per desconnectar de la feina. No era fàcil. I més amb unes dades de l'atur que no feien més que créixer. "No pots ser insensible, però tampoc t'ho pots emportar a casa perquè si no et bloqueges i perds la fredor que s'ha de tenir per estar al govern", explica. Corbacho confessa que se sentia amb una alta responsabilitat davant la situació perquè l'efecte visual de la crisi són les dades de l'atur i ell era la cara en la qual els ciutadans buscaven resposta, però subratlla que des del ministeri de Treball no es disposa dels instruments per poder actuar davant una recessió del sistema financer mundial.
A l'agost de l'any passat va decidir tornar a la primera línia de la política catalana. Era el moment, diu, perquè si no aprofitava el context d'eleccions del Parlament hauria d'haver desistit de tornar o posposar-ho. "El meu temps a Madrid s'havia acabat. Va ser una decisió personal i meditada", afirma. Corbacho va considerar que ja havia abordat al capdavant del ministeri totes les polítiques sobre Treball i Immigració que creia necessàries. José Montilla li va obrir les portes i li va cedir el número tres de la llista del PSC a Barcelona.
Corbacho ha encaixat els esdeveniments amb naturalitat: "Passar de ministre a diputat de l'oposició és un canvi radical i, depèn de com el visquis, et pot crear una frustració o una alliberació. Si tu has pres la decisió, t'alliberes". I un dels símbols d'aquest alliberament per a Corbacho és el cotxe. Després d'onze anys de desplaçar-se en vehicle oficial, ara li toca agafar a ell el volant. Ahir ja va conduir fins al Parlament. "Haig de reconèixer que la primera vegada que vaig tornar a agafar el cotxe vaig tenir una sensació d'inseguretat tremenda. Els carrils de l'autopista els veia estrets i li deia a la meva dona que els haurien d'eixamplar", explica l'exministre, que té el carnet de conduir des dels divuit anys.
Descobrint el món 2.0
També s'està posant al dia de les noves tecnologies: "Em toca fer tot allò que abans em donaven fet". I ho troba "enriquidor" des del punt de vista de l'esforç. "Ara descobreixo la quantitat de coses que es poden fer amb un aparell tan petit com la Blackberry", diu somrient. "Vull treure'n profit però no vull ser esclau de les noves tecnologies", argumenta. Sobretot, ha guanyat en calma. A la seva agenda troba temps per vestir-se el xandall i apuntar-se a un curset de tenis. Vol jugar un parell de partits a la setmana. "He recuperat els caps de setmana", afegeix cofoi. Els dedica a passejar vora el mar amb la seva dona a Coma-ruga o el Vendrell.
La seva esposa celebra la decisió presa pel seu marit, sobretot per haver recuperat el contacte diari amb els seus pares, que viuen al mateix replà que Corbacho. Més enllà dels veïns de l'Hospitalet, que li recorden "el marron" que ha deixat enrere, només la seguretat personal que manté com a exministre li recorda el que ja ha passat.
