Emergeix la Xina nuclear
La Xina està construint 25 centrals nuclears, que se sumaran a les 15 instal·lacions atòmiques actuals. Un alt càrrec del govern va assegurar ahir que l'accident japonès no alterarà els seus plans.
Barcelona."Naturalment que el terratrèmol del Japó no canviarà la nostra política de desenvolupament energètic". Shi Lishan, alt càrrec de l'Administració General de l'Energia de la Xina, va esvair ahir amb aquesta claredat qualsevol dubte sobre la vigència de l'ambiciós pla nuclear xinès.
El gegant asiàtic, que actualment disposa d'una quinzena de centrals nuclears, està construint simultàniament 25 nous reactors per reduir l'enorme dependència que té del carbó (representa el 80% de la seva producció elèctrica). La Xina invertirà 151.000 milions de dòlars (108.000 milions d'euros) abans de l'any 2020.
El govern xinès planeja construir cinquanta centrals més. Liushan sí que va admetre que l'emergència nuclear nipona requerirà una millora de la tecnologia atòmica actual. En els darrers anys la Xina ha desenvolupat un potent fabricant de tecnologia atòmica, tot i que ha seguit encarregant projectes a les grans corporacions dels Estats Units (Westinghouse), França (Areva) i Rússia (Rosatom).
Al món hi ha actualment 443 reactors nuclears, se n'estan construint 62 i se'n tramiten 158 més. Els Estats Units són la principal potència nuclear del món, amb 104 reactors. El president Barack Obama ha allargat la vida de les nuclears dels 40 als 60 anys i ha impulsat la construcció de la primera central en territori nord-americà en 30 anys.
França és el segon productor nuclear, amb 58 reactors que aporten un 75% de l'electricitat del país. El govern de Nicolas Sarkozy es va mostrar partidari recentment d'allargar la vida de les nuclears més enllà dels 40 anys. El Japó, amb 55 reactors -i dos més en construcció-, és la tercera potència atòmica. Espanya té vuit centrals.
Nous productors
Segons la World Nuclear Association hi ha 45 països no nuclearitzats que consideren seriosament construir centrals. Aquest grup està liderat per l'Iran, la Unió d'Emirats Àrabs, Turquia, Itàlia, el Vietnam i Jordània. Itàlia és l'únic país del G-8 que no produeix energia nuclear.
El país transalpí va ser pioner en l'ús civil de la nuclear i va construir reactors que van operar entre el 1963 i el 1990, però un referèndum celebrat el novembre del 1987 (només divuit mesos després del desastre de Txernòbil) va condemnar a mort la nuclear a Itàlia.
Al juny es tornarà a celebrar un referèndum nuclear i el govern de Silvio Berlusconi projecta quatre centrals nuclears.
Les economies emergents se senten especialment atretes per la nuclear. A part de la Xina, hi ha el cas de l'Índia, que sumarà en els pròxims anys cinc centrals a la vintena que ja té, i el del Brasil, que actualment disposa de dos reactors però n'està construint un tercer i pretén inaugurar-ne quatre més abans de l'any 2025. Rússia, el país que completa el grup anomenat BRIC, té 32 reactors nuclears i en construeix una desena més.
Tot i que encara és massa aviat per veure l'efecte de l'accident japonès sobre el mapa nuclear futur -a banda de la decisió d'Angela Merkel-, sí que és segur que augmentaran substancialment els requeriments de seguretat de les noves instal·lacions. La construcció d'una nuclear suposa una inversió d'entre 3.000 i 5.000 milions d'euros.
Finlàndia ha retardat quatre anys, fins al 2013, l'obertura de la central d'Olkiluoto, que ha passat de costar 3.000 milions a costar-ne el doble. Un altre país del nord d'Europa, Suècia, va liquidar a mitjans de l'any passat la moratòria nuclear que tenia vigent des del referèndum de l'any 1980.
