BARCELONA"Definitivament, les expectatives per progressar a l'estranger són millors". Samuel Sánchez, doctor en química de 31 anys, ha trobat fora de Catalunya les oportunitats que buscava com a investigador. La primera parada va ser al Japó, el febrer del 2009. Les condicions que li oferien per treballar en el camp de la recerca van fer que deixés las tasca com a professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i fes les maletes per integrar-se a l'International Center for Young Scientists. L'oferta era irrebutjable: li concedien un sou que duplicava la beca postdoctoral del ministeri i podia formar part d'un grup de recerca capdavanter en nanotecnologia. Durant l'etapa japonesa va proposar fer una estada de tres mesos en un dels grups pioners del seu àmbit de recerca, l'Institut for Integrative Nanosciences de Dresden (Alemanya). Va ser una experiència profitosa. En va sortir amb una oferta per a cinc anys com a líder d'un grup propi d'investigació. "Hauria estat molt difícil tenir una opció com aquesta a Catalunya", raona Sánchez.
L'investigador de Terrassa gaudeix de l'èxit professional -va rebre un premi al millor científic del 2011 del seu institut de recerca- i de la vida en família a Dresden. Amb la seva dona, la Lorenia, tenen dos fills: el Sebastián, de 5 anys, i la Júlia, que va néixer el novembre. "En països com el Japó o Alemanya busquen joves que vulguin progressar i treballar molt durant uns anys, però per promocionar-se com a professor ho tenim complicat", admet Sánchez, que medita si algun dia tindrà una bona oferta que li permeti tornar a casa. "A Catalunya perdem capital humà si no donem oportunitats als joves perquè tornin, aquesta és la clau, perquè marxar un temps sempre és bo", apunta el doctor en química. Sánchez lamenta que companys catalans amb la mateixa experiència en el camp científic treballin aquí en pitjors condicions.
