Hi ha coincidència entre Merkel i Zapatero. Les seves mirades semblen plenes de tendresa i complicitat, com si s'haguessin enamorat. Han compartit patiment i estan units per un tret comú: han tardat més del que era desitjable a assumir el paper que els corresponia. A Zapatero, prendre decisions difícils que, en retardar-les, s'han convertit en més contundents. A Merkel, assumir el que representa ser l'eix d'una unió econòmica i monetària de veritat, cosa que només es demostra en moments desfavorables com ara. Potser estem davant un pas significatiu cap a una UE més coordinada. Tot i que la pregunta seria: una Europa més coordinada cap a on? Sembla que decididament cap on diuen els mercats globals. Pot ser preocupant perquè, a més, en ple enamorament la passió tendeix a desbocar-se, i no sigui que l'esperit reformista no tingui límit.
