Publicitat
Publicitat

Míster B.

Encara vol més, senyor ministre?

El ministre espanyol d'Indústria, Miguel Sebastián, va lamentar que "no hi va haver manera" que el Barça cedís els drets d'imatge dels jugadors per a una campanya de promoció turística d'Espanya. L'assumpte mereix algunes reflexions. Per començar, el ministre es va referir a un tal "Barcelona Club de Futbol", la qual cosa parla per si sola de l'interès que té per l'entitat amb la qual buscava un acord.

Però, sobretot, ja són ganes que li recordin que el Barça va fer una cosa més important per Espanya que cedir els drets d'imatge dels jugadors, que és cedir els jugadors mateixos. Per poc que Sa Excel·lència s'informi descobrirà que més de la meitat de l'alineació de la final estava formada per jugadors del Barça i que hi ha un cert consens, per dir-ho finament, que gràcies al millor Barça de la història Espanya va guanyar el seu únic Mundial.

Tots els taxistes africans de Washington DC, molt aficionats al futbol, saben perfectament que el Barça juga la Lliga espanyola. El Barça ja no pot fer més per Espanya. La campanya de promoció es va fer sola, de franc, i per la millor via imaginable per als interessos espanyols.

Diu el ministre que les imatges dels jugadors haurien anat acompanyades de l'imaginatiu eslògan "Visit Barcelona, Visit Spain". Per portar més turistes a Barcelona no cal recórrer al Barça: la ciutat va registrar 14 milions de pernoctacions el 2010, un 8,86% més que el 2009, i 1.602 milions d'euros en pagaments amb targetes de crèdit estrangeres, un augment del 15% respecte al 2009.

Certament, el problema del turisme espanyol no és Barcelona (ni Madrid, amb registres similars) ni el Barça. El tour pel museu i l'estadi del club (Futbol Club) va rebre 1.303.738 visitants el 2010, amb un augment del 19,6% de les visites en relació al 2009, i amb una xifra absoluta pròxima al rècord establert el 2007, just abans de l'esclat de la crisi.

Al mercat internacional es donen dos fenòmens en paral·lel: només sobreviuen les marques fortes per la seva implantació multinacional, però creix la demanda de producte amb denominació d'origen, ja sigui el bacallà d'Islàndia o el casament del segon hereu de la corona britànica, que provocarà la invasió de Londres pròximament. Per tant, si alguna imatge exterior li convé promocionar al Barça és la de Catalunya, com bé va entendre l'anterior directiva cosint la senyera a la samarreta sense complexos. I Catalunya necessita el cop de mà del Barça molt més que Espanya. Al cap i a la fi, els estats independents tenen tota la visibilitat que volen gràcies a les seves fronteres polítiques.

Hem tornat a dormir a set punts, quan falten onze jornades per acabar. I avui dormiren a un gol dels quarts de final de la Champions. Si l'equip continua fent les coses bé, que no pateixi el ministre, el Barça continuarà fent el millor anunci, sense necessitat de firmar convenis.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT