Erdogan defensa l'Estat palestí

El CaireEl primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, va protagonitzar ahir al Caire una intensa jornada diplomàtica amb el doble objectiu de donar suport al reconeixement de l'Estat palestí a les Nacions Unides i d'enfortir els llaços afectius i econòmics amb Egipte. "Reconèixer Palestina és una obligació i no una opció", va dir davant els ministres d'Exteriors dels països de la Lliga Àrab. Els palestins portaran la petició per ser estat membre de l'ONU a l'Assemblea General que ha de començar les seves reunions a Nova York el pròxim dia 20. Erdogan tenia previst reunir-se ben entrada la nit amb el president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, que també va participar a la reunió de la Lliga Àrab.

Després de trobar-se amb el seu homòleg egipci, Essam Xaraf, Erdogan va mantenir el to bel·ligerant amb Tel Aviv de les darreres setmanes. "Israel va agredir nou ciutadans turcs en aigües internacionals -va declarar, fent referència a l'atac a la Flotilla de la Llibertat l'any passat- i no fa gaire també sis soldats egipcis. Israel no coneix el significat de la pau", va dir.

Ankara va retirar el seu ambaixador de Tel Aviv i va expulsar l'israelià fa dues setmanes, i va exigir al govern de Netanyahu que "demani perdó" per l'episodi. Les relacions entre els dos països es van trencar quan un informe de l'ONU filtrat el dia 4 de setembre va declarar legal l'assalt de la marina israeliana contra els activistes propalestins.

Essam Xaraf, per la seva banda, no va seguir el fil del seu col·lega, ja que tot just està intentant tornar a la normalitat amb Israel després de l'assalt a l'ambaixada hebrea del Caire de divendres. Aquest fet distancia Turquia i Egipte i ha fet guanyar entre els musulmans un gran afecte cap a Erdogan, mentre que el poble egipci es mostra decebut amb l'actitud molt més conservadora del seu govern. "A Egipte estem esperant un nou govern, estem en període de transició i la política cap a Israel s'ha de decidir amb un nou president, no ara", deia ahir Saufat al-Zaiad, analista militar i estrateg i tertulià habitual als mitjans egipcis. Per la seva banda, Gamal Sultan, del Centre d'Estudis Polítics i Estratègics Al-Ahram, assegurava que "són molt importants els acords de seguretat amb Israel per a l'estabilitat dels dos països".

El model democràtic turc

Però la visita d'Erdogan, acompanyat per la plana major del seu govern i una nombrosa representació empresarial, no només va servir per alçar-se contra Israel. La gira oficial que ahir el portava al Caire, avui a Tunísia i demà a Líbia pretén estrènyer els llaços econòmics amb els tres països, que estan en procés de transició, a més de donar suport i alliçonar sobre el model democràtic turc.

Ankara, amb el seu govern islamista que es mostra tolerant amb els seus ciutadans i obert al món, serveix de mirall per a les incipients democràcies. En una entrevista publicada ahir pel diari Al-Shouruk , Erdogan feia públic el seu desig que Egipte es converteixi en "un Estat secular" com Turquia, i donava les claus per convertir-se en un gran país: "Aprofitar millor els recursos humans i financers, posar més atenció en l'educació i acabar amb la corrupció".

En l'aspecte econòmic, Xaraf i Erdogan van parlar de cooperació en temes de turisme, comerç i energia i van buscar la manera d'incrementar les inversions turques al país del Nil. Erdogan va assegurar que les inversions passarien dels 3.000 milions de dòlars actuals als 5.000. "Es tracta d'una aproximació que serà clau per al futur del Pròxim Orient" deia Saufat al-Zaiad. Gamal Sultan assegurava que "Turquia no busca el lideratge, simplement està convençuda que si Egipte acaba aquesta transició pel bon camí, es convertirà en un bon aliat per liderar la regió".

Convulsió al carrer

Mentre l'activitat diplomàtica omplia els titulars de premsa, els carrers egipcis continuaven en peu revolucionari. Al matí, els estudiants de diverses universitats feien vaga per demanar el cessament dels degans de les facultats, que Mubàrak va nomenar a dit, i per demanar eleccions. A més, els grups revolucionaris van anunciar que sortiran al carrer en contra de l'aplicació de la llei d'emergència, que diumenge va provocar el tancament per part de les forces de seguretat del canal egipci de 24 hores Al-Jazira.