Publicitat
Publicitat

SOTA L'AMENAÇA DELS DISSIDENTS

Una minoria unionista reviu els enfrontaments

Esclat de violència radical a Irlanda del Nord

Belfast ha patit durant dues nits consecutives enfrontaments armats als carrers. Les autoritats temen ara que la nova violència entre unionistes i catòlics dificulti la consolidació de la pau.

Les velles imatges de batalles campals entre catòlics i protestants a Irlanda del Nord s'han repetit aquesta setmana. No hi ha hagut una tercera nit consecutiva d'enfrontaments a l'est de Belfast, però totes les alarmes s'han encès després dels disturbis sectaris més greus patits a la zona en els últims deu anys. El principal perill és, ara, que la tensió creixi i que provoqui més incidents en altres barris de la ciutat i la regió, a pocs dies de les tradicionals marxes orangistes del 12 de juliol.

Tot va començar aquest dilluns al vespre. Des de la carretera de Newtownards un centenar d'unionistes emmascarats van atacar -amb còctels Molotov, bengales, pedres i altres objectes- l'enclavament catòlic de Short Strand, cosa que va acabar desencadenant una batalla campal, que va perllongar-se fins a la mitjanit. El balanç dels enfrontaments van ser dos ferits de bala i destrosses en habitatges de les dues comunitats, separades per una de les anomenades línies o murs de pau . Tot un símbol d'una segregació extrema que encara no ha desaparegut.

L'endemà, dimarts, va repetir-se el guió amb mig miler de persones implicades i, aquesta vegada, un fotògraf ferit de bala a la cama quan cobria els fets i dos ferits greus més per cremades.

El Servei de Policia d'Irlanda del Nord va fer un desplegament notable, tot i que de nou es va limitar a la contenció i a esquivar els atacs. De fet, fins ahir al matí no va arribar la primera detenció: una jove de 20 anys acusada de tinença il·lícita d'armes. Ella, com molts altres dels implicats en els incidents d'aquests últims dies, no va viure la sagnant i crua dècada dels setanta.

La unanimitat social i política a l'hora de condemnar els fets és més forta que mai i cap gran partit polític n'ha fet oportunisme.

L'ús de la violència com a estratègia política té molt poc suport, i el diàleg entre la policia i els representats polítics i veïnals de les dues comunitats va començar ahir, amb l'objectiu de retornar a la normalitat prèvia als incidents. Entre ells, Niall O'Donnghaile (Sinn Féin), de Short Strand, l'alcalde més jove de tota Belfast amb només 26 anys.

El pols d'una minoria

Tretze anys després de l'acord de pau del 1998, algunes minories continuen obstinades a dinamitar la consolidació de la pau quan els convingui. La policia d'Irlanda del Nord ha acusat directament la Força de Voluntaris de l'Ulster (UVF sigles en anglès) d'organitzar els atacs. Hi ha hagut incidents aïllats previs, però sembla que els paramilitars volen cridar l'atenció per altres causes. En l'àmbit polític, per exemple, per la pèrdua a l'Assemblea de Stormont del representant local del Partit Unionista Progressista (PUP), la branca política de la UVF, en les eleccions del 5 de maig.

En una zona de la ciutat on la pobresa i l'atur han empitjorat arran de la crisi econòmica, molts veïns perceben també que el procés de pau no ha beneficiat igual les dues comunitats. Els atacs són un envit cap al Partit Unionista Democràtic liderat pel primer ministre del govern d'Irlanda del Nord, Peter Robinson.

A l'altre costat ideològic, els dissidents republicans també retreuen al Sinn Féin l'oblit d'altres barris com per exemple el d'Ardoyne, al nord, poc beneficiats per la pluja de milions que ha acompanyat el procés de pau.

A Newtownards, els vells murals de la UVF amb paramilitars i armes no han desaparegut. A poca distància del turístic centre de Belfast i de la zona portuària del Titànic, on s'està duent a terme una inversió milionària, la paradoxa és que l'economia pot empitjorar més a causa de les violentes topades.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT