Escòcia i el Regne Unit, cara a cara

LONDRESDavid Cameron va arribar ahir a Edimburg disposat a treure del cap la idea de la independència als escocesos, dient que la fragmentació del Regne Unit seria "profundament trista". En un acte qualificat al mateix temps d'atrevit i desesperat pels comentaristes polítics, Cameron va encetar la seva campanya en contra de la independència amb una oferta per tranfserir més poders de Westminster cap al govern de Holyrood si els escocesos voten no en el referèndum previst per a finals del 2014. Cameron va sorprendre quan va admetre que Escòcia podria sortir-se'n sola, però que seria una llàstima trencar una unió que ha resultat tan fructífera, segons ell, durant centenars d'anys.

Però malgrat oferir més autonomia, Cameron en cap moment va voler detallar quina era la seva oferta, i tampoc va especificar quins són els poders que donaria als escocesos. Segons el primer ministre, "això tocaria després del referèndum, quan Escòcia hagi decidit què vol fer amb la qüestió fonamental de la independència". Els comentaris no van agradar al primer ministre escocès i principal abanderat de la causa independentista, Alex Salmond, que va acusar Cameron de fer promeses buides. Salmond va dir en declaracions a la BBC: "Si el primer ministre té una oferta per a la gent d'Escòcia, que la faci ara. Que l'expliqui clarament perquè així puguem decidir sobre les alternatives de futur. Va molt desencaminat si es pensa que tornarà a enredar els escocesos".

Cameron i Salmond van passar la tarda reunits discutint els detalls de com i quan s'hauria de celebrar el referèndum, i sobretot quines preguntes s'haurien d'incloure a la butlleta. Segons Cameron, el referèndum s'hauria de celebrar com més aviat millor i s'hauria de limitar la consulta a "independència: sí o no ". En canvi, Salmond vol celebrar la consulta al final de la seva legislatura i incloure-hi una segona pregunta: "Si no vols la independència, voldries més autonomia?"

Si guanya aquesta opció, Escòcia es quedaria dins del Regne Unit, amb qui compartiria només moneda, Afers Exteriors i Defensa, però tindria el control de la resta d'afers nacionals i de l'economia, incloent-hi el control fiscal i els recursos naturals.

Les lectures dels resultats de la reunió van ser tan oposades com els punts de vista dels participants. Segons Salmond es va cobrir molt de camp i per tant s'havia "avançat substancialment", mentre que oficials del govern central van fer saber als mitjans que la reunió per a ells va ser "frustrant".

A part de l'oferta sense concretar de Cameron als escocesos, la seva campanya a favor del no també consta d'un segon element: assenyalar els possibles perills per a una Escòcia independent. Cameron va voler destacar que si Escòcia se separava del Regne Unit no quedava clar què passaria amb els escons al Consell de Seguretat de les Nacions Unides, qui s'encarregaria de la defensa militar, quina moneda podrien fer servir i com s'ho farien per combatre el terrorisme internacional.

Projectes de futur

Salmond va decidir ahir concentrar el seu discurs en els aspectes positius d'una Escòcia independent, com ara la creació d'un Oil Fund (fons del petroli) per ajudar futures generacions que podria arribar als 36.000 milions d'euros. El projecte de Salmond suposaria la creació d'un fons d'estalvi on anirien el 10% dels beneficis generats per l'explotació de gas i cru al mar del Nord, amb una capacitat d'estalvi estimada de 1.200 milions d'euros l'any. El model es basa en la gestió dels recursos naturals de Noruega, ja que Salmond té com a mirall Escandinàvia a l'hora de buscar inspiració en fórmules de govern i autonomia política i energètica. I, de moment, se'n surt.