UE EL DRET A DECIDIR
Crònica 12/01/2012

I si Escòcia s'independitza? Brussel·les no té resposta

La Comissió Europea ignora si Escòcia formaria part de la UE si esdevé independent. Els tractats europeus no preveuen aquesta possibilitat i hi ha versions contradictòries sobre la qüestió.

Laia Forès
3 min
I si Escòcia s'independitza? Brussel·les no té resposta

BRUSSEL·LESQuè passaria a la Unió Europea si Escòcia aconsegueix la seva independència? Hauria de demanar la seva adhesió com a nou estat membre o formaria part automàticament del club europeu? La pregunta incomoda Brussel·les. La Comissió Europea ha tutelat alguns processos d'independència als Balcans, com el cas de Kosovo, però el naixement d'un nou estat dins de les fronteres de la UE no surt als manuals europeus. No hi ha precedents i no sembla que la idea faci gaire gràcia. "No sabem què passaria, la veritat", admeten fonts comunitàries. Oficialment, Brussel·les no es vol pronunciar sobre un tema que considera políticament molt sensible, malgrat que la partició d'un estat membre mai ha estat tan a l'abast com ara amb Escòcia.

El problema és que entre els milers de fulls que conformen els feixucs Tractats europeus -les lleis que regulen el funcionament institucional de la UE- no està prevista l'escissió d'una part d'un estat membre. Jurídicament la qüestió genera moltes incerteses perquè una ampliació interna de la Unió no està prevista i podria suposar un autèntic maldecap per a Brussel·les i per als socis comunitaris.

Els experts tampoc s'acaben de posar d'acord sobre què passaria, però una majoria creu que si Escòcia, Catalunya o qualsevol altre part d'un estat membre aconsegueix la seva independència, no formaria part de la UE automàticament, tot i que el camí seria molt més curt que per a qualsevol altre país candidat. És la tesi que defensa el govern de David Cameron, que rebutja de ple la idea d'integrar Escòcia a la UE sense negociacions, en el cas que aconsegueixi la independència.

Vistiplau de la UE

Jo Murkens, investigador expert en legislació europea de la London School of Economics, apunta que el nou país caldria que demanés la seva adhesió formalment i necessitaria el vistiplau de tots els governs europeus per poder entrar-hi. Londres, per exemple, podria vetar que Escòcia formés part de la Unió. "El Regne Unit, legalment, podria bloquejar l'entrada d'Escòcia, però políticament seria més complicat. Ara bé, la gràcia serà veure què fan estats membres com Espanya, que podrien estar en un futur en la mateixa situació que el Regne Unit", assegura Murkens.

Una investigació del Cercle d'Estudis Sobiranistes elaborada per Antoni Abat, professor de la Universitat de Stanford (Califòrnia), conclou que les lleis internacionals legitimen el dret d'Escòcia o Catalunya a formar part de la UE automàticament si s'escindeixen del Regne Unit i d'Espanya, respectivament. Abat reconeix la manca de normatives comunitàries per fer-ho possible però considera que la UE "establirà mecanismes jurídics" per integrar les noves realitats derivades d'una ampliació interna.

És la mateixa tesi que sosté el Partit Nacional Escocès (SNP), impulsor del referèndum per la independència. El partit d'Alex Salmond també compta amb l'aval de l'advocat Aidan O'Neill, conseller de la reina d'Anglaterra. O'Neill considera que Escòcia tindria la mateixa relació amb la Unió Europea després de la independència perquè els dos estats nous heretarien les obligacions de l'antic Regne Unit escrites als Tractats europeus.

La principal dificultat per a la UE si Escòcia s'independitzés del Regne Unit i es quedés al club europeu seria el repartiment de poders. Els vots de cada país al Consell i el nombre d'escons al Parlament Europeu depenen del pes demogràfic de cada país. No hi ha dubte que caldria una negociació amb la resta de capitals, tal com va passar amb la reunificació d'Alemanya. L'altra gran incògnita, que ha generat un intens debat a Escòcia, és si el nou país estaria obligat a adoptar l'euro. Brussel·les tampoc té resposta.

stats